Ascensió al Costabona (2465m) des de Vallter

Aquest diumenge vaig anar amb els companys i companyes de l'AEM a pujar al Costabona (2465m) des de Vallter.

L'ascensió comença a l'estació d'esqui de Vallter 2000, d'allà pujem cap a la banda contraria al Bastiments en una forta pujada al prinicipi, que després es torna més plana fins a pujar al Puig de Coma Ermada (2502m), d'aquí seguim carenant pasant pel Puig de la Llosa (2509m), Roca Colom (2510), i finalment arribem al Costabona.

Malgrat que per la carena, anem pujant i baixant, sempre son desnivells molt lleugers, i, tot i que es recorre força distancia el desnivell acumulat no és gaire alt.

A més a més, ens va fer un dia prou bó, fins i tot podiem veure Montserrat, la Mola, el Montseny i fins i tot intuïem Collserola.

Album: Ascensió al Costabona (2465m) des de Vallter

Intentant el Bastiments (2.881m)

Després d'una sortida de presentació a la que no vaig poder assistir, diumenge hi va haber la primera sortida del Cicle d'Iniciació a l'Alta Muntanya d'aquest any. La sortida consistia en pujar al Bastiments des de l'estació d'esqui de Vallter 2000. Les previsions meteorològiques no eren gens optimistes, a les vuit del matí, esmorzant a Setcases ja va començar a nevar, però tot i això vam decidir intentar-ho.

En arribar a l'estació de Vallter 2000 s'habia destapat una miqueta, varem començar a pujar pel lateral d'una inclinada pista d'esqui, un cop a dalt, caminavem sota la nevada amb gruixos de neu tova importants, davant nostre el cel estava totalment tapat, amb prou feines es veia el coll de la Marrana, pero ni els Bastiments ni el Gra de Fajol s'arribaven a veure, després d'avançar una mica, vam valorar que era millor tornar, anavem molta gent i sobretot, molta gent nova. Vam parar, en Roger va estar ensenyant uns quants conceptes, cóm caminar amb grampons, cóm usar el Piolet, autodetenció etc.

En acabat vam iniciar la baixada sense cap problema, i al arribar a l'estació d'esquí vam dinar i varem tornar cap a casa.

1er Raid AEM-Serra de Collserola

Aquest dissabte 17 de febrer es va celebrar el 1er Raid AEM-Serra de Collserola. La prova començava a Cerdanyola i transcorria per la Serra de Collserola. Com que el raid l'organitzava l'Agrupació Excursionista Muntanya em vaig oferir a ajudar en els controls.

La competició constava de diverses proves, la primera era una cursa circular a peu, de 7.5 Km, marcada per una serie de valises per on els equips participants habien de passar, ja de bon principi va començar a plovisquejar, tot i això aquesta prova va ser superada per tots els equips excepte un que va haber d'abandonar perque la noia es va torçar el turmell.

En acabar la cursa a peu, els i les participants tornaven a l'inici on agafaven la BTT i sortien a fer un recorregut, de 20Km, no cronometrat (ja que les normes del parc ho impedien), que feia un itinerari també marcat per unes valises, aquí molts participants ja van començar a flaquejar, la pluja feia que la prova fos molt mes dura, els frenos fallaven, la humitat calava i les rodes relliscaven.

Aquest tram acabava a prop de Can Coll, on els participants deixaven la BTT i començaven una prova d'orientació per la zona, aquí, la mala col·locació d'una de les valises va donar força problemes, i és que la valisa habia estat col·locada la nit anterior i per la nit, com deia algú: "todos los gatos son pardos".

Quan finalitzaven la prova d'orientació els participants agafaven les bicicletes i tornaven al punt d'inici, allà els esperava una prova de tir amb arc i en acabat una prova d'orientació urbana que transcorria per una urbanització de Cerdanyola.

Un cop acabat el Raid, es va fer un dinar amb tots els participants i organitzadors, i després l'entrega de premis al equips guanyadors. També es va sortejar material de muntanya entre tots els participants al Raid.

Al Puig Corneli per la Canal dels Ganxos i tornada per la canal Fosca (Garrotxa)

Diumenge varem anar a fer el pessebre de la secció d'Alta Muntanya, en principi aquest havia de ser un pessebre normal, però al final, la persona que s'encarregava no el va poder fer, així que vam decidir que en lloc de col·locar un pessebre al cim, en fariem un de vivent nosaltres.

El lloc triat per fer el pessebre va ser el Puig Corneli, a la zona de Bracons i la vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa. Vam fer la pujada a aquest cim per la Canal dels Ganxos, una canal equipada amb unes barres metal·liques força antigues que permeten passar alguns passos que serien força més complicats sense aquesta ajuda. En poc més d'un parell d'horetes estavem al cim, un lloc preciós a dalt del cingles amb vista panoràmica a tota la vall d'en Bas, a l'hivern, a més, hi instalen una gran estructura metàl·lica amb bombetes en forma d'estrella de nadal, que s'encén aprofitant l'electricitat que arriba a una antena repetidora que hi ha col·locada molt a prop, a mi em sobren les dues coses, pero bé, que hi farem, al menys en aquesta antena hi ha la càmera de TV3 que retransmet les imatges en directe de la Vall d'en Bas que posen sovint al programa "El Temps".

En aquest cim, ens vam disfressar, i vam començar fer bromes i posar per les fotos pertinents, entre les "pintes" de tots plegats i la bota de vi que corria per allà, vam estar rient força estona, acabat això, i encara amb les brometes sobre la imatge que donavem allà dalt, vam iniciar la baixada. Aquesta va ser per la Canal Fosca (també anomenada Canal Nova), també equipada en alguns trams.

Un cop a baix, vam muntar una tauleta i vam treure els torrons, el cava i el moscatell i vam estar celebrant el nadal a la nostra manera: en bona companyia i a la muntanya.

Barranc Pas de l'Escanell

Aquest diumenge vam anar a una sortida del Cicle de Barranquisme que ha organitzat l'AE Muntanya. El barranc que vam anar a baixar és el Pas de l'Escanell, és un barranc fàcil, que en principi es fa en un parell o tres d'hores, però per nosaltres no va ser així.

Erem un grup molt nombrós, 14 persones, moltes d'elles inexpertes, això va fer que el barranc s'ens allarguès molt més del que pensavem, a cada rappel tardavem moltíssim, eren 14 persones les que havien de baixar, i a més la majoria no anaven gaire ràpid perque encara no hi tenien confiança, també ens hauria faltat una tercera corda, per poder anar mantenint tres rappels muntats i anar per feina.

Un altre inconvenient de la jornada va ser la manca d'aigua, el barranc esta molt bé, i si hi haguès corregut l'aigua hauria millorat molt (també hauria pujat de nivell de dificultat), però al baixar-ne poca, a la majoria de badines l'aigua estava estancada, i en algunes feia pudor i tot. A més a més, el sol no ens va acompanyar gaire, durant una estona ens va tocar una mica, però desprès ja no ens arribava més, i mullats a les llargues esperes dels rappels s'agafava una mica el fred.

D'altre banda per mi va ser interesant, vaig aprendre a muntar rappels desembragables i vaig agafar una mica de cultureta general, a més, mai havia fet un barranc fora de temporada estiuenca, també va ser una experiència nova, tot i que he fet barrancs d'alta muntanya a l'estiu on he passat igual de fred que a aquesta sortida.

Al final baixavem l'últim rappel que ja era de nit, en total 7 hores de barranc, retorn en pujada que ja va anar bé per entrar en calor, i sopar a Berga. En realitat, malgrat tot, la sortida va valdre la pena.

Montserrat: per la canal del Cavall i la canal de Sant Jeroni

El diumenge vaig anar a una sortida del Cicle de descoberta de la natura que organitza l'AE Muntanya. Per aquestes sortides es lloga un autocar perque hi acostuma a anar molta gent, son sortides que serveixen per descobrir una mica més el país, veure racons macos, i normalment son per tots els públics, en aquest cas, era una sortida una mica especial, ja que el recorregut, tot i no ser de dificultat, tenia punts on algú podria tenir dificultats per progressar (les dues canals).

L'excursió començava pujant per la canal del Cavall, aquesta canal està equipada amb cordes que t'ajuden a pujar amb més facilitat, d'aquí vam arribar al peu de la normal del Cavall Bernat on vam fer una breu parada per reagrupar-nos ja que hi anavem unes 40 persones. D'aquí vam començar un recorregut per l'interior de Montserrat, aquest massís és ple de camins i zones boscoses per on ens hi podriem passar dies caminant sense passar mai pel mateix lloc, desprès unes horetes caminant vam arribar fins a Sant Jeroni, el punt més alt de Monserrat, allà vam fer un descans per menjar una mica i desprès de fer algunes fotos de les precioses vistes vam iniciar la baixada.

La baixada per la canal del Cavall és molt fàcil, alguna vegada fins i tot l'he fet corrents, en aquesta ocasió no tocava, en poca estona i desprès d'algun pas una mica més incomode cobert per un cable d'acer fixat a la paret, arribavem al camí normal que ens portava cap al punt de sortida.

Allà després de dinar i xerrar una estona, vam tornar amb l'autocar, un viatge curt entre la son i les bromes d'en Roger i companyia mentre intentava explicar els plans per les properes sortides de les diferents seccions de l'AE Muntanya.

Ascensió als Clarabides (3012m i 3020m) i al Gias (3011m)

El cap de setmana del 28 i 29 d'Octubre vam fer una sortida a Benasque a pujar als Clarabides i al Gias. Aquesta sortida formava part del Cicle Basic d'Alta Muntanya que l'Agrupació Excursionista Muntanya de Sant Andreu ha organitzat durant aquest any.

Vam arribar a Benasque dissabte al migdia, vam dinar i en acabat vam anar amb els cotxes cap a l'inici del camí del Refugi. La pista que puja al refugi es una pista força ample, fins a un punt a una vall on hi ha una caseta que els del refugi fan servir de diposit de provisions, els hi pujen fins a la caseta en 4x4 o en moto amb remolc i de la caseta al refugi ho pujen amb una mula. El camí era força maco, els abres ja mostraven tot de tonalitats grogues i marrons per l'entrada de la tardor i durant gairebé tot el recorregut seguiem un riu amb algunes cascades precioses, un cop arribaves a la caseta el camí es tornava més inclinat i estret i en 20 minutets més ja estabes al refugi. Hi vam arribar que ja s'estava fent fosc, vam deixar les bosses, vam preparar els llits i vam baixar a sopar, en acabat, i després d'estar una estoneta prenent la fresca i xerrant vam anar desfilant cap al llit que a l'endemà ens esperava una bona ascensió.

A les 6 del mati ens vam llevar, vam esmorzar i vam començar a pujar quan tot just s'estava fent de dia, durant la pujada no vam trobar gaire neu, hi habia alguns cims enfarinats però poca cosa, l'ascensió passava per uns llacs i pujava fins a un coll d'on al cap de caminar unes 4 hores ja arribaves al Clarabides Oriental, des d'on es veia el Posets tot cobert de neu, allà vam esperar que anès arribant tothom, especialment alguns que feien el seu primer 3.000, vam fer les fotos de rigor i vam seguir cap als altres clarabides, al central hi arribaves en un moment i per arribar a l'Occidental passaves una cresta molt maca.

Per acabar ens vam dirigir cap a pujar al Gias, hi havia diferència de criteris sobre per on pujar-lo, hi habia una via on s'habia de trepar una mica però que estava molt coberta de neu, també s'hi podia pujar per un coll on no calia trepar pero que estaba també molt cobert de neu i no haviem portat grampons, finalment vam pujar per una via una mica difícil (per nosaltres) on havies de trepar amb algun pas de III+ i on desprès de passar 3 persones la resta van retrocedir per pujar per la primera via, jo em vaig entossudir en pujar per allà, i desprès d'ajudar a la gent a baixar tenia les mans glaçades i ho vaig passar malament per passar alguns troços, finalment vam arribar tots a dalt vam fer algunes fotos i vam començar la baixada per evitar que s'ens fes de nit.

Durant la baixada vaig tenir una caiguda i vaig poder comprovar fins a quin punt fa mal el granit, durant una setmana he tingut el braç amb una cremada que em feia veure les estrelles cada cop que l'arrepenjava a algun lloc. Unes horetes desprès i habent fet una parada al refugi per pagar i recollir coses vam arribar als cotxes just quan es començava a fer de nit, una hora abans, ja que la nit anterior ens habien canviat l'hora a horari d'hivern.

4a sortida pràctica d'escalada: Montserrat

Aquest diumenge vam tenir la ultima sortida pràctica d'escalada, vam anar a Montserrat, a la zona de les Agulles, allà vam estar fent escalada clàssica, pujavem per parelles dos trams amb reunió al mitg. Vaig pujar de primer a la via, les txapes estaben molt separades i donava una mica de cosa, quan estaves a punt de txapar tenies una caiguda d'uns 8 metres, a més, al costat tenia al monitor que em tentava amb una cinta amb mosquetó i em deia: "Si te ves apurado te engancho y no caeras tanto", pero em vaig mantenir ferm i la vaig refusar cada cop!

Així vaig arribar a la reunió em vaig assegurar vaig montar la reunió amb 3 mosquetons i una cinta plana i vaig assegurar al segon fins a la reunió. Aleshores els dos ens vam quedar allà mentre jo assegurava al monitor que anava a instal·lar la seva corda al final de la via, desprès, vaig assegurar al meu company fins a dalt, i un cop era a dalt vaig desmontar la reunió i em va assegurar ell fins a dalt. Des de dalt, vam unir les dues cordes per muntar el rappel i vam baixar rapelant fins a baix. En total unes 3 horetes a la paret.

Desprès ho va fer un altre parell mentre nosaltres esperavem a baix. No vam poguer fer res més perque s'ens va fer tard, pero ens va servir per possar en pràctica tot el que ens havien explicat, jo la veritat tinc moltíssimes ganes de tornar-hi!

3a sortida pràctica d'escalada: La font de l'Ametlló

Aquest dissabte vam tenir la tercera sortida pràctica del curs d'escalada en roca. Vam anar a la Font de l'Ametlló, una zona d'escalada molt a prop de Vilafranca del Penedès amb unes parets maquíssimes, la zona, malgrat haver patit un incendi fa uns anys és molt maca, l'únic problema es que a les parets hi toca el sol tot el dia i hi fa molta calor, d'altre banda això a l'hivern ja s'agrairà.

Vam passar tot el dia en les diferents vies que hi ha en aquestes parets, vam fer unes quantes de IV, alguna obrint la via nosaltres, i jo encara em vaig atrevir a pujar una de V i una de V+ amb un desplom que "picava" moltíssim. Desprès d'estar-nos unes 6 horetes escalant, vam acabar la jornada anant a prendre algo a Moja, un petit poble molt a prop de Vilafranca.

2a sortida pràctica d'escalada: Sant Sadurní

I el diumenge cap a Sant Sadurni. Després d'haver passat el dissabte escalant per les parets de conglomerat de Montserrat, el diumenge ens van portar cap a una zona d'escalada molt a prop de Sant Sadurní.

Al matí amenaçava força mal temps i fins i tot va plovisquejar una miqueta, a més vam trobar la zona una mica plena i la majoria de parets de 4rt grau ja estaven agafades, així van muntar top rope a una de 5e i vam començar a fer aquella, desprès en van anar quedant altres de lliures i vam pujar una altre de 5e i un parell d 4rt, a més tots vam pujar de primers en una de 4t i jo a més en una de 5e però assegurat per una altra corda.

Va ser una jornada divertida, ens ho vam passar molt bé i vam apendre molt, això si, avui tinc tot el cos adolorit, sobretot per un pas complicat que em va costar una passada de pujar, tot i això, ja tinc mono de tornar-hi!!

1era sortida practica d'escalada: Montserrat

Després de dues sesions teòriques, dissabte vam poder fer la primera sortida pràctica del curs d'escalada en roca (nivell1). Vam anar a Montserrat, a unes parets al costat del restaurant abandonat, molt a prop de l'ermita de Sant Joan de Montserrat.

Un cop allà vam estar repassant una mica el tema nusos i reunions i ens van ensenyar la tècnica de progressió, després els monitors van muntar algunes vies de 3er grau i hi vam estar pujant en top rope, quan ja ho portavem una mica millor vam agafar una via i vam pujar tots com a 1er possant les cintes, pero asegurats per una altra corda des de dalt. A final fins i tot van muntar una via de 4 i alguns hi vam pujar.

Cap a les 6 de la tarda vam baixar caminant cap al monestir i els monitors ens van ensenyar algunes vies d'escalada que ens venien de camí, així tenim algunes referències per tornar-hi quan ho tinguem clar!

43è Ral·li d'Alta Muntanya (Campionat de Catalunya 2006)

El passat 17 de Setembre es va celebrar el 43è Ral·li d'Alta Muntanya organitzat per l'Agrupació Excursionista Muntanya de Sant Andreu, l'únic Ral·li que s'organitzava aquest any i per tant, també era el Campionat de Catalunya 2006. Fa anys, diverses Agrupacions organitzaven Ral·lis d'Alta Muntanya i els concursants anaven sumant punts als diferents ral·lis i a l'últim, el que hagués sumat més punts al llarg de l'any era campió de Catalunya. Sembla però, que els Ral·lis han anat perdent adeptes i la majoria de les agrupacións veient la feina que suposa organitzar un Ral·li i la poca participació que tenien han optat per deixar d'organitzar-ne, fins al punt que aquest any només n'organitzava l'AE Muntanya.

Els ral·lis tenen tres categories: or, argent i bronze, per nivells de dificultat, s'hi corre per parelles i consisteixen a assolir una serie de cims amb un mapa i una brúixola, sense itinerari marcat, als cims hi ha punts de control on t'han de segellar la teva fitxa i un cop asolits els cims de la teva categoria, has de tornar al punt de sortida.

El ral·li d'aquest any organitzat per l'AE Muntanya es feia a la Cerdanya, jo hi vaig córrer amb en Josue (un company de l'agrupació), i vam córrer en la categoria d'or. Aquesta consistia en, sortint del refugi del Cap de Rec (1960m), pujar fins a la Tossa Plana de Lles (2916m), passar pel Pic de Setut (2867m), anar al Tossal Bovinar (2841m), pujar al Pic dels Estanyons (2834m) i tornar a baixar fins al refugi. Si no ho he contat malament, vam fer 16km i 1185m de desnivell acumulat. El ral·li començava a les sis i mitja del mati, i excepte cap al final, que va sortir una mica el sol, vam estar a temperatures molt baixes i amb forts vents sobretot als cims i les carenes, algú va dir que a dalt s'estava a 4 graus sota zero, a alguns trossos havies de fer servir les mans, i s'en resentien.

En Josue i jo no ens vam menjar un rosco a nivell de classificació, hi corrien uns quants màquines, entre ells un d'aquests esportistes d'èlit, un noi de 18 anys i jove promesa de l'esquí de fons, campió no se ben bé de què, que en va ser el guanyador. Ens ho vam passar molt bé, per mi va ser tota una experiència i un repte, ho vam fer en unes 4 hores, tot un èxit!