Ascenció al cim del Teide (3.718m) (Tenerife, Illes Canaries)

Just el dia abans de marxar de l'illa vam pujar a fer el Teide, l'accès al cim està restringit, així que has de demanar un permís dies abans a l'oficina del parc, a Santa Cruz de Tenerife, el permís te data i una franja horaria de dues hores, així que has de tenir clar quin dia pujaràs i a quina hora arribaràs al cim. Nosaltres el vam demanar 5 dies abans, el primer dia que estabem a l'illa.

Si no tens carnet de conduir tens un problema, només hi ha una guagua que pugi al Parc Nacional de "las Cañadas" i una que baixa, i entre l'hora d'arribada de la primera i la hora de sortida de la segona només hi ha dues hores, aixi que es impossible fer el Teide així (si no puges en teleferic, que és el que incomprensiblement prefereixen). Nosaltes vam agafar un taxi i vam pagar una ronyonada per que ens puges a les 5 del matí cap a "las Cañadas".

Vam començar a pujar de nit, i només començar ens vam adonar de que no haviem omplert les cantimplores d'aigua i en prou feines teniem un quart de litre d'aigua per dues persones, amb això, vam anar tirant, el camí està ben senyalitzat i no té pèrdua, no hi ha gaires camins més, quan es fa de dia comences a veure mostres de la extranya vegetació d'alta muntanya canaria que creix en un terreny molt àrid, també trobes unes pedres volcàniques rodones de gran tamany que anomenen "bombas" que són trossos de lava expulsats pel volcà que amb la fricció de l'aire i al baixar rodolant per la muntanya van agafar aquesta forma rodona.

Despres d'una estona caminant en una pista ample amb una lleugera inclinació arribes a un punt on el camí passa a ser molt més estret i comences a pujar guanyant alçada ràpidament en un camí que puja fent esses entre dues grans franjes de lava de l'ultima erupció (a l'edat mitjana), en un parell d'hores més arribes al refugi d'Altavista, nosaltres el vam trobar en obres, així que estava tancat. A partir d'aquest punt comences a caminar entre les restes de lava en un terreny una mica inestable, a més, a nosaltres ens feia un vent terrible, que a part de fer baixar la temperatura dificultava considerablement el nostre avanç.

En una horeta mès vam arribar a l'estació superior del telefèric, sota un fort vent i uns núvols que no deixaven veure res, el telefèric evidentment era tancat i no hi havia ningú a dalt. Els últims 100 metres del Teide són absolutament llisos, i ens vam trobar que cada cop que sortiem del cobert de l'última gran pedra que ens cobria, el vent ens empenyia amb tanta força que no podiem avançar, vam esperar una mica, pero estavem agafant molt fred, no teniem aigua i teniem el temps just per baixar a agafar la guagua de tornada, així és que, a 100 metres del cim vam haber de tornar enrere sense veure la boca del volcà. Per sort, en alguns moments els núvols s'aclarien i vam poder observar durant uns minuts una vista impressionant.

Vam baixar molt ràpid, i en dues hores ja erem a baix de tot, allà, en un mirador vam conèixer a un parella del País Basc que ens va acostar en cotxe a l'estació inferior del telefèric, que era d'on sortia la guagua de tornada. Allà vam poder veure un cartell on posava que el telefèric estava tancat tot el dia pel vent, i al costat l'informe meteorològic: 95Km/h de vent, 2 graus de temperatura, -15 de temperatura de sensació, deu ni do!

Ascensió als Clarabides (3012m i 3020m) i al Gias (3011m)

El cap de setmana del 28 i 29 d'Octubre vam fer una sortida a Benasque a pujar als Clarabides i al Gias. Aquesta sortida formava part del Cicle Basic d'Alta Muntanya que l'Agrupació Excursionista Muntanya de Sant Andreu ha organitzat durant aquest any.

Vam arribar a Benasque dissabte al migdia, vam dinar i en acabat vam anar amb els cotxes cap a l'inici del camí del Refugi. La pista que puja al refugi es una pista força ample, fins a un punt a una vall on hi ha una caseta que els del refugi fan servir de diposit de provisions, els hi pujen fins a la caseta en 4x4 o en moto amb remolc i de la caseta al refugi ho pujen amb una mula. El camí era força maco, els abres ja mostraven tot de tonalitats grogues i marrons per l'entrada de la tardor i durant gairebé tot el recorregut seguiem un riu amb algunes cascades precioses, un cop arribaves a la caseta el camí es tornava més inclinat i estret i en 20 minutets més ja estabes al refugi. Hi vam arribar que ja s'estava fent fosc, vam deixar les bosses, vam preparar els llits i vam baixar a sopar, en acabat, i després d'estar una estoneta prenent la fresca i xerrant vam anar desfilant cap al llit que a l'endemà ens esperava una bona ascensió.

A les 6 del mati ens vam llevar, vam esmorzar i vam començar a pujar quan tot just s'estava fent de dia, durant la pujada no vam trobar gaire neu, hi habia alguns cims enfarinats però poca cosa, l'ascensió passava per uns llacs i pujava fins a un coll d'on al cap de caminar unes 4 hores ja arribaves al Clarabides Oriental, des d'on es veia el Posets tot cobert de neu, allà vam esperar que anès arribant tothom, especialment alguns que feien el seu primer 3.000, vam fer les fotos de rigor i vam seguir cap als altres clarabides, al central hi arribaves en un moment i per arribar a l'Occidental passaves una cresta molt maca.

Per acabar ens vam dirigir cap a pujar al Gias, hi havia diferència de criteris sobre per on pujar-lo, hi habia una via on s'habia de trepar una mica però que estava molt coberta de neu, també s'hi podia pujar per un coll on no calia trepar pero que estaba també molt cobert de neu i no haviem portat grampons, finalment vam pujar per una via una mica difícil (per nosaltres) on havies de trepar amb algun pas de III+ i on desprès de passar 3 persones la resta van retrocedir per pujar per la primera via, jo em vaig entossudir en pujar per allà, i desprès d'ajudar a la gent a baixar tenia les mans glaçades i ho vaig passar malament per passar alguns troços, finalment vam arribar tots a dalt vam fer algunes fotos i vam començar la baixada per evitar que s'ens fes de nit.

Durant la baixada vaig tenir una caiguda i vaig poder comprovar fins a quin punt fa mal el granit, durant una setmana he tingut el braç amb una cremada que em feia veure les estrelles cada cop que l'arrepenjava a algun lloc. Unes horetes desprès i habent fet una parada al refugi per pagar i recollir coses vam arribar als cotxes just quan es començava a fer de nit, una hora abans, ja que la nit anterior ens habien canviat l'hora a horari d'hivern.