Barranc de Gurp (Pallars Jussà)

Diumenge vam anar amb la Neus a fer el barranc de Gurp, molt a prop de Tremp, al Pallars Jussà. Feia anys que sentia parlar d'aquest barranc, i ja tenia ganes d'anar a fer-lo, d'altre banda, com que és un barranc prou fàcil, era l'oportunitat perfecte per dur a la Neus a fer un barranc (era el seu 3er barranc).

Per accedir a aquest barranc s'ha d'arribar fins a la petita població de Gurp, per arribar-hi passem pel costat d'una academia militar, abans s'habia de passar per dintre i et podien demanar indentificació, ara ja no, es passa pel costat en una carretera rodejada de valles amb filats espinosos, com ja us debeu imaginar és una sensació fastigosa.

Un cop a gurp, just passat el primer grup de cases del poble, passada una font que ens queda a l'esquerra el camí es fa més ample i ens permet deixar-hi el cotxe. A partir d'aqui seguim el camí i allà mateix davant d'una masia trobem un cartell que ens indica "Barranc de Gurp", a partir d'aqui només hem de seguir les marques grogues que despres d'aproximadament 30 minuts ens duen al llit del riu, on en una pedra hi trobem una senyera pintada, aquí comença el barranc.

Aquí vam coincidir amb un company d'un forum que m'habia orientat sobre les condicions d'aquest barranc, el Marmitaño, des d'aquí una salutació!

Els caradures dels militars espanyols capten l'aigua d'aquest riu per la seva academia, per tant aquest primer tram el trobem gairebé sec, suposo que en altres epoques t'hi pots trobar corrent d'aigua, però ara a l'estiu no hi corria gaire l'aigua, de totes maneres en les diferents badines que anem trobant si que ens hi trobem una mica d'aigua, i no és estancada, així que suposo que ni que sigui per filtració l'aigua deu anar corrent.

A mesura que anem baixant anem veient aportacións d'aigua d'alguns afluents, així que es va tornant una mica més aquatic i començem a remullar-nos i, fins i tot, amb compte, fer algún salt. A la majoria de resenyes parlen d'un rapel de 20-23 metres, pero en realitat aquest rapel és factible baixar-lo amb una corda de 30m fins a una badina i despres destrepar i saltar amb compte a la seguent, per tant tot el barranc es pot fer amb una corda de 30.

En si el barranc val la pena, és maco, i porta prou aigua com per anar-se refrescant i fer algun salt, s'ha d'anar amb compte perque a moltes de les badines hi ha tritons pirenencs, hem d'anar amb compte de no trepitjar-los.

En acabar el barranc tornem a trobar una senyera pintada que ens indica el final, i agafem un camí de marques grogues que ens tornara cap al poble.

Resenya i croquis del barranc