Retirada al Palomeras del Flumen (Guara)

Dissabte vam anar cap a Guara a fer un barranc dels considerats clàssics de la zona però que nosaltres no havíem fet per estar situat una mica allunyat, a la part més a l'oest de Guara, pràcticament sobre Huesca.

Hi vam anar el Francesc i jo, en arribar feia una mica de fresqueta, i el dia estava lleugerament tapat, la zona era preciosa, des de dalt veiem el riu que passa entre la Peña de San Miguel i una altre gran formació rocosa en un paisatge preciós.

Despres d'estar una estona contemplant el paisatge, i ja equipats, vam començar a baixar cap al riu, en 30 minuts llargs de descens pronunciat vam arribar al riu, força ample i amb un bon cabdal, ja ens començavem a fregar les mans pensant en les grans cascades i els salts que podriem fer.

vam començar a baixar pel riu, allò era realment maco, molta aigua, un entorn preciós, les grans parets que ens envoltaven, pero molt poc desnivell, a base de destrepar ho anavem resolent. Ja estavem valorant qualificarlo preciós paseig pel riu, però poc emocionant quan vam arribar ja quasi al final del barranc a una zona on el riu s'engorjava moltíssim.

Contentissims, vam saltar la primera cascada, vam arribar a la seguent i vam veure que la cosa es començava a posar seriosa, hi havia molta aigua per un tros tant estret, vam començar a muntar un rappel per baixar el primer desnivell, en Francesc, a l'arribar a baix es va trobar que la forta corrent s'el enduia, i amb prou feines aconseguia posar peu, despres d'una estona provant vam decidir que tornes a pujar i buscariem alternatives.

Vam intentar diverses opcions, ens vam enfilar a un sortint per avançar per fora del barranc, i una mica més endavant vam muntar una instalació en un arbre per rappelar fins a una repisa inferior, i d'alla, vam instalar en gran arbust que creixia de la roca i ho vam tornar a provar, allò era impossible, hi habia massa cabdal per entrar-hi, només quedaven uns 500 metres de barranc, però estaba clar que l'escencia del barranc estava en aquell tram. Despres d'una bona estona valorant, vam decidir abandonar.

A partir d'aqui va venir una terrible pujada entre grans arbustos, punxes, alguns trosos a quatre potes, orientant-nos graciès a la gran Peña de San Miguel que haviem de rodejar per tornar a pujar fins els cotxes. Van quasi dues hores de durissima pujada sense camí, a més força desmotivats per no haver pogut acabar el barranc.

Uns dies despres, investigant sobre el barranc, i preguntant a forums vaig saber que realment ens hi haviem posat en condicions de cabdal massa altes, l'embasament de Belsué esta acumulant moltissima aigua aquesta temporada.

Com va dir algú, l'experiencia és allò que aconsegueixes quan no aconsegueixes el que volies, jo us aseguro que la proxima vegada m'estudiare les condicions del cabdal i consultare totes les fonts de les que disposi!

Resenya: Palomeras del Flumen