Via Esparraguera a la Roca Gris (Montserrat)

Diumenge vam anar a fer la via Esparraguera a la Roca Gris, a Montserrat. Hi vam anar l'Oriol, en Marçel i jo. Al pujar cap a peu de via semblava que el dia es tapava una mica, tot i això ens vam arriscar a començar-la i ens va sortir bé, perque el dia ens va aguantar, vam tenir força estones de sol, fins i tot al final un sol que apretava com si fos un matí d'estiu, i això mentre vèiem la cortina d'aigua que els nuvols que hi havien 30 quilometres més enllà estaven descarregant.

El primer tram de la via comença en un arbre que hi ha uns metres per sobre del camí que passa al peu de l'agulla, nosaltres no ho vam veure i vam començar des del camí mateix, també és factible, tot i que fins que no arribem a l'arbre no ens assegurem en res, tot aquest primer tram marca IV i acaba en una reunió amb dos txapes força separades, ens hi hem de fixar perque sinó ens la podem passar pensant que és un seguro més.

La segona tirada comença amb un troset que l'hem vist en resenyes que marcava V i en d'altres marcava V+, jo no m'atreveixo a definir-ho, en tot cas, no és gaire llarg, i després perd inclinació i arribém a la reunió amb un tramet de III.

El tercer tram diria que és clarament V+ amb un primer pas lleugerament desplomat, tot ell un tram força curt per arribar a dalt d'una petita agulla on trobem la reunió a la paret de davant nostre.

El quart tram comença amb un tros de V ben protegit fins que perd inclinació i pujem per un tram de III amb una sola txapa a mitg camí, la reunió la trobem un pel abans d'acabar l'agulla per la que estem pujant just a sobre d'un arbre que creix entre les dues agulles.

La cinquena tirada és un flanqueix de IV- cap a l'agulla del costat que començem baixant a l'espai que hi ha entre les dues agulles (on hi ha l'arbre) i pujant cap a la dreta per anar a la reunió situada just a sota d'un diedre.

El cinqué tram és un tram de diedre de IV molt maco que no tindria cap dificultat si no fos perque no té cap txapa. Per assegurar els pasos nosaltres vam fer servir un encastador mitja, un friend Camalot del 0.5 i un altre del 2 i alguna cinta i no recordo si alguna cosa més, sobretot interesant dur amiguets perque només amb encastadors no protegiriem prou.



Album: Via Esparraguera a la Roca Gris.

Via: Esparraguera
Agulla: Roca Gris
Llargada: 170m
Material: A part de l'habitual, tascons i friends (Camalot 0.5 i 2 i potser algun més) per l'ultim tram (sense equipar).

Escalant a Subirats (Penedés)

Diumenge vam anar a fer una mica d'escalada esportiva, erem en Roger, en Josue, l'Oriol, en Marc, la Sofia i jo i vam anar a la zona d'escalada esportiva que hi ha a Subirats.

Només començar ens vam posar amb unes vies de V, la "Hot dog" i la "Destierro de un animal" que van obrir en Marc i l'Oriol respectivament assegurats per jo i en Josue, mentre en Roger i la Sofia s'en anaven a fer una altre via. En acabat, i després de pujar-les de segon jo i en josue cadascun a la seva via, vam fer un canvi de vies i en Josue va obrir la "Hot dog" mentre jo obria la "Destierro de un animal". En acabat en Josue i l'Oriol van anara fer una via de 6a (sense nom) mentre en Marc i jo en feiem una de molt curta també de V pero amb desplom i despres vam anar cap una altre via on en Marc va obrir, patint força, la "Noche de frio" (6a), la qual també vaig pujar jo després de segon patint el que corresponia!

En Roger i la sofia també van fer la "Hot dog" i després en Roger va pujar de segon la via de 6a que van obrir en Josue i l'Oriol.

En resum un bonic i aprofitat matí de diumenge on l'unic que ens va privar de seguir fotent-li va ser un sol de justícia que cap a la 1 ja era inaguantable!

Album: Escalant a Subirats.

Barranc del Lloro (Montserrat)

Divendres a la tarda vaig anar amb l'Oriol a fer el barranc del Lloro a Monserrat. En un principi voliem fer el Barranc del Clot dels Cargols però ens vam adonar massa tard que que no duiem prou corda per fer-lo així que vam anar a fer el del Lloro del qual també teniem la resenya.

Per arribar al barranc vam deixar el cotxe a una pista que que és la que ens porta cap al refugi Vicenç Barbé, d'alla ens vam dirigir cap al camí que puja cap al Pas del Princep passant pel costat de la Cova de l'Arcada pero just abans de pujar cap a la cova, ja veiem a la banda esquerra la sortida del barranc, aquí vam pujar per un camí que duu a les parets de l'esquerra on hi ha vies d'escalada esportiva i seguint per la paret cap a la sortida del barranc, pasada aquesta, darrere d'una mini agulla, hi ha un cami equipat amb uns esglaons de via ferrada que ens permeten anar més directes cap a l'inici del Barranc, s'ha de dir però que és un tram una mica precari, assegurat amb una corda vella i desgastada.
Un cop a d'alt hem de seguir pujant pel camí que entra una vegada al barranc però hem de seguir més amunt fins que el camí torni a creuar el barranc. És més que aconsellable dur un mapa per no confondrens de torrent.

En si el barranc no te gran cosa, tots els rapels excepte l'ultim serien destrepables, i l'unic que destaca son alguns punts més o menys curiosos i el rapel final en el que baixem per una mena de diedre amb unes vistes molt maques.

Queda pendent anar a fer el dels Cargols que te pinta de ser més interesant.

Album: Barranc del Lloro.