Escalada a la Penya Ginesta (Garraf)

Dissabte vam anar a escalar al Garraf. Hi vam anar en Marc, en Pep, la Mercè, la Núria i jo.

Com ja acostuma a ser habitual en mi, només arribar a les parets ja vaig voler pujar una via de 5, i com és normal, em vaig cremar. La via es diu Plana i s'enfila per una fisura que es va desviant cap a l'esquerra dibuixant una corba. A mi em va costar força obrir-la, i m'hi vaig deixar els braços però la vaig obrir. Mentrestant en Marc, força mes assenyat, va obrir una via de 4+ anomenada Ja no és normal, just al costat.

En acabat i després de descansar una estona i d'assegurar algun company, en Pep em va assegurar per pujar la via Zoe 3 també de 5, aquesta comença amb un pas una mica extrany, en el que has de posar les dues mans per oposició sota un gran sortint i anar superant amb els peus fins que hi ets prou a sobre com per arribar a una fisura amb bona presa que et permet enfilar-te al sortint. Després segueix pujant amb poques preses i peus molt relliscosos. Per superar-les en més d'una ocasió vaig fer trampa i em vaig agafar a la cinta, tot i això vaig acabar molt cremat.

Aprofitant el top rope, i després de desaconsellar-li la via, en Pep va intentar una altre via, però després d'una estona bloquejat en un pas molt llis va decidir deixar-ho correr. Després d'això vam anar a pujar la via de 4 que habia obert en Marc al prinicipi, però jo la vaig pujar de primer per no mal acostumar-me.

Mentrestant, en Marc s'en habia anat a obrir una altre via de 5, la Mediterrànea, però no la va poder acabar, com que habia deixat totes les cintes posades, i malgrat no venir-me gens de gust, la vaig intentar jo, però amb prou feines vaig aconseguir posar una cinta més que les que ell habia posat i ja em trobava massa cansat. Li vaig deixar posat un maillon a l'última txapa i també li vaig deixar la penultima cinta per què ell ho volia tornar a intentar, finalment, va pujar fins a l'ultima cinta, la va treure i va baixar.

Va ser una jornada d'aquestes que et deixen una mica de mal gust de boca, per no haber pogut acabar totes les vies, tot i això ens ho vam passar bé, això si, la conclusió final: la roca en aquesta zona esta molt gastada i la paret rellisca molt, això afegeix dificultat a les vies que son, diria jo, una mica mes del que marquen a les resenyes.

Intentant el Bastiments (2.881m)

Després d'una sortida de presentació a la que no vaig poder assistir, diumenge hi va haber la primera sortida del Cicle d'Iniciació a l'Alta Muntanya d'aquest any. La sortida consistia en pujar al Bastiments des de l'estació d'esqui de Vallter 2000. Les previsions meteorològiques no eren gens optimistes, a les vuit del matí, esmorzant a Setcases ja va començar a nevar, però tot i això vam decidir intentar-ho.

En arribar a l'estació de Vallter 2000 s'habia destapat una miqueta, varem començar a pujar pel lateral d'una inclinada pista d'esqui, un cop a dalt, caminavem sota la nevada amb gruixos de neu tova importants, davant nostre el cel estava totalment tapat, amb prou feines es veia el coll de la Marrana, pero ni els Bastiments ni el Gra de Fajol s'arribaven a veure, després d'avançar una mica, vam valorar que era millor tornar, anavem molta gent i sobretot, molta gent nova. Vam parar, en Roger va estar ensenyant uns quants conceptes, cóm caminar amb grampons, cóm usar el Piolet, autodetenció etc.

En acabat vam iniciar la baixada sense cap problema, i al arribar a l'estació d'esquí vam dinar i varem tornar cap a casa.

1er Raid AEM-Serra de Collserola

Aquest dissabte 17 de febrer es va celebrar el 1er Raid AEM-Serra de Collserola. La prova començava a Cerdanyola i transcorria per la Serra de Collserola. Com que el raid l'organitzava l'Agrupació Excursionista Muntanya em vaig oferir a ajudar en els controls.

La competició constava de diverses proves, la primera era una cursa circular a peu, de 7.5 Km, marcada per una serie de valises per on els equips participants habien de passar, ja de bon principi va començar a plovisquejar, tot i això aquesta prova va ser superada per tots els equips excepte un que va haber d'abandonar perque la noia es va torçar el turmell.

En acabar la cursa a peu, els i les participants tornaven a l'inici on agafaven la BTT i sortien a fer un recorregut, de 20Km, no cronometrat (ja que les normes del parc ho impedien), que feia un itinerari també marcat per unes valises, aquí molts participants ja van començar a flaquejar, la pluja feia que la prova fos molt mes dura, els frenos fallaven, la humitat calava i les rodes relliscaven.

Aquest tram acabava a prop de Can Coll, on els participants deixaven la BTT i començaven una prova d'orientació per la zona, aquí, la mala col·locació d'una de les valises va donar força problemes, i és que la valisa habia estat col·locada la nit anterior i per la nit, com deia algú: "todos los gatos son pardos".

Quan finalitzaven la prova d'orientació els participants agafaven les bicicletes i tornaven al punt d'inici, allà els esperava una prova de tir amb arc i en acabat una prova d'orientació urbana que transcorria per una urbanització de Cerdanyola.

Un cop acabat el Raid, es va fer un dinar amb tots els participants i organitzadors, i després l'entrega de premis al equips guanyadors. També es va sortejar material de muntanya entre tots els participants al Raid.

Escalant a la font de l'Ametlló

Els que llegiu el meu blog recordareu allò que explicava sobre, a l'hivern, per escalar, buscar parets amb orientació Sud-Est per aprofitar l'escalfor del sol, aquest diumenge ho vaig poder comprovar. Vam anar amb en Josue, la Sofia i el Marc a escalar a la Font de l'Ametlló, només baixar i situar-nos al costat de la paret ja vam notar com habia pujat la temperatura. La zona es va cremar fa uns anys i ara només hi ha vegetació baixa, i a peu de paret no hi ha ombra, així que acabats d'arribar i ja anàvem amb samarreta curta com si estiguéssim a l'estiu.

Vam començar fent la via Yayos (4+) per escalfar i enseguida vam anar mes cap a la dreta a pujar la via Gemma (5) que l'última vegada ni jo ni el Marc la vam poder acabar en condicions, aquest cop la va obrir en Josue i la vam acabar, fent el pas final, molt divertit on literalment t'encastes entre dues grans roques. Després vam anar a fer la Olèrdola (5), que vaig obrir jo, una via molt variada i divertida, si hi aneu i esteu a nivell de 5 us recomano que la feu.
També vaig estar fent el ruc una estona intentant la Columna Durruti (6b+), pero ni en broma la podia pujar, quan vaig notar el que cremava la vaig deixar correr.

Per acabar vam anar encara mes a la dreta, i alla ens vam posar a fer dues vies, en Josue va obrir la Canela Massana (5) i jo em vaig posar a una via de nom desconegut (5), alla m'hi esperava una desagradable sorpresa, la reunió estaba desinstalada. Vaig estar buscant alguna altra reunió pero no n'hi habia, una mica més amunt hi habia un cordino vell amb un maillon, però no em donava gaire confiança aixi que vaig destrepar fins a l'ultim anclatge, un pitó una mica rovellat, i alla amb moltes dificultats, hi vaig abandonar un maillon per poder baixar.

En acabat, vam marxar cap al poble de Moja a dinar i després de tornada cap a Barcelona, amb el Josue com a conductor novell amb una molt bona conducció. Ja no només ens obre les vies sino que ara a mes ens porta!

Escalant a la Facu

El diumenge, altre cop a la Facu. Hi vam anar amb gent de l'AE Muntanya.

Només arribar un grup es va possar a fer una via de 4, i l'altre, amb moltes ganes de pujar el grau, vam començar per dues vies de 5+ (Cesca i Rosa Maria), les dues van resultar ser força llargues i difícils, una cosa és passar un pas de 5+ i una altre és passar-ne uns quants de seguits...
Les dues vies les vam començar el Marc i jo i cap dels dos vam aconseguir acabar-les, jo hi vaig pujar dues vegades de primer ja que passant la corda em vaig despistar i la corda va pujar més del compte, així que vaig haber de treure-la i tornar a pujar, avançant un tros nou pero sense poder acabar-la. Per sort, allà estaba en Josue per acabar-nos les dues vies.

Després d'això vam decidir marxar cap al sector esquerra de la Facu, alla en Marc i jo vam pujar una via de 5e i en Josue i la Sofia van pujar-ne una altre. En acabat estabem massa cansats i vam decidir tornar cap a casa.

Escalant a Montserrat: El Gep LLarg i la Portella Inferior

Aquest dissabte vam anar amb l'Oriol a escalar a Montserrat, ell no habia fet mai escalada de més d'un tram, així que vam anar al Gep Llarg, la via que habiem fet al curs d'escalada en roca, i vaig aprofitar per ensenyar-li com es muntava una reunió etc...

A peu de via, vaig explicar-li una mica que faríem, i em va assegurar fins a la reunió, un cop allà, vaig muntar la reunió i el vaig assegurar des de dalt amb el reverso. Un cop érem els dos a la reunió, li vaig explicar molt bé, diverses vegades, com habia de muntar la reunió a dalt i com habia de col·locar el reverso per assegurar-me a mi de pujada. El vaig assegurar fins a dalt i aquí va venir el problema. Després d'estar esperant una bona estona mentre ell muntava la reunió s'em va acudir preguntar, i efectivament, no ho tenia clar, alguna cosa habia possat malament perque la corda cedia i no s'autobloquejava. Li vaig assegurar que jo no em movia de la reunió fins que veiés que la corda no cedia, i el vaig instar, no sense certa ironia, a tornar-s'ho a mirar. Finalment ho va muntar correctament i vaig poder pujar amb garanties de seguretat.

Després, vam anar a la Portella Inferior i hi vam fer dues vies curtes amb aturada per dinar inclosa, acabades, i veient que es feia tard i estabem cansats, vam tornar cap a casa, no sense, de baixada, aturar-nos a contemplar la zona de les agulles des de fora, precioses.

Webcam al niu de l'Àguila

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona ha colocat una webcam a un dels nius d'Àguila Perdiguera . D'aquesta manera podem veure imatges en directe del niu i podrem seguir tot el procés d'incubació dels ous i el creixement dels pollets.

Ara mateix hi podem veure la mare cobant els ous:
http://www.diba.cat/parcsn/parcs/webcams.asp?parc=0&m=164

.