Barranc del Llec (Catalunya Nord)

Dissabte a la nit vam anar amb l'Armen, l'Oriol i el seu cunyao cap a la Catalunya Nord a tornar a fer el Llec de nit.

Aquest cop ens hi posavem una mica més tard, a les 12 i mitja de la nit començavem a baixar cap al barranc, en una nit de lluna plena i amb un clima excelent. La temperatura de l'aigua era bona, no era massa freda i en cap moment vam patir ni molt menys, en canvi si que ens vam divertir fent salts i llençant-nos pels impresionants tobogants d'aquest barranc amb el frontal apagat, resultava molt divertit i teniem el barranc per nosaltres sols i la unica companyia dels gripaus als que sorpreniem en la seva pasejada nocturna.

Com ja es costum la nit barranquera va acabar amb un banyet sense la part de dalt del neopre i a la llum de la lluna per refrescar-nos davant la mitja hora de pujada que ens esperava fins als cotxes.

Finalment a les 4 i mitja de la matinada arrancavem de tornada cap a Barcelona on vam arribar ja de dia com si ens haguessim corregut una gran juerga, i de fet ho va ser!

Barranc dels Cargols (Montserrat)

Diumenge al mati vam anar amb l'Oriol a montserrat a fer el barranc dels cargols, també anomenat del Clot dels cargols o dels caragols. Hi vam anar perque és un barranc obert entre altres pel Damià i la Mari, dos dels monitors del curs de nivell avançat de descens de barrancs que vam fer fa poc, i ens feia gràcia anar a fer-lo.

En si resulta un barranc molt fácil, és totalment sec, com tots els de montserrat, i està molt ben equipat. Com a punt negatiu he de dir que l'acces resulta una mica incomode, costa trobar el lloc on has de començar a baixar, i un cop el trobes estas tota l'estona caminant entre matolls i esbarzers sense tenir molt clar si vas per bon camí fins que arribes al primer rapel. A més a més com a barranc no es cap meravella, hi ha uns quans rapels però sense cap gracia especial, l'unic que el salva és el final, en que encadenes dos rapels per dins d'un caos de roques força maco.

Barranc dels Cargols (o Clot dels Cargols)