Corrent pel Montseny (Aiguafreda - Tagamanent - Aiguafreda)

Dissabte vaig anar a correr pel montseny!

Volia anar des d'Aiguafreda al Matagalls corrent fins que l'esgotament m'obligues a caminar, però va resultar més dur del que semblava, així que simplement vaig fer la pujada al Tagamanent corrent, un cop a dalt vaig descansar i vaig fer la baixada també corrent.

Em va resultar molt dur correr sempre en pujada, gairebé no hi ha repos, son 659m de desnivell constant.

Els temps van ser els següents:

Pujada:
6Km
659m de desnivell acumulat positiu
Temps 00:52:12

Baixada:
6Km
659m desnivell acumulat negatiu
Temps 00:29:35

Escalant a Banyadores (Cabrera de Mar)

Aquest dissabte vaig quedar amb l'Oriol per anar a Escalar. Com que només teniem lliure el matí, vam decidir anar a fer esportiva aixi podiem marxar quan vulguesim.

Vam anar a descobrir un lloc nou que jo havia sentit anomenar i del qual vaig trobar les resenyes per internet. El lloc es Banyadores, just a sobre de Cabrera de Mar, molt a prop de Barcelona. Son 5 sectors amb vies que van des del IV al 7a+, però el que més hi ha son de 5+ a 6b. Les vies estan molt ben asegurades i les instalacións son noves el qual dona molt de joc per probar vies.

Només arribar-hi ens vam instalar al sector Clasic i va començar l'Oriol obrint la "via Normal" (IV) per escalfar. Després jo vaig obrir la "Sinuosa" (V) sense gaires problemes. Al següent torn l'Oriol va obrir la "Dr. Muerte" (V+) bastant més curta que les altres.

El problema va arribar amb la següent, vaig decidir obrir la "Aresta Final" (V+) i la vaig encadenar bé fins arribar a l'aresta final, una placa completament plana que havies de superar fent babaresa en oposició, estil Yosemite com deia un altre escalador que hi havia per allà. Doncs no el vaig passar i va tenir que acabar-la d'obrir l'Oriol que es destaca per tenir força menys por (i seny) que jo.

Despres d'això l'Oriol va intentar, sense èxit "El caprici de l'infermera" (6b) i es va perdre la convidada a sopar que jo, sabedor de que no l'acabaria, li havia promés si ho feia. Per acabar també vam fer "La mirada libidinosa" (V) i una sense nom (V).

Escalant a Climbat

Dissabte vaig anar a probar un rocodrom privat que m'havien recomenat.

El rocodrom es diu Climbat, i està situat al barri de Sants de Barcelona. Està molt ben equipat, hi ha vestidors, dutxes, zona d'estiraments i la zona de rocodrom amb font d'aigua. El terra del rocodrom està cobert de matalas gruixut per això no cal corda, només ens calen peus de gat i magnesi (ha de ser de bola). Hi ha vies de bloc i vies més llargues, tot i que no gaire, i estan dividides per nivells segons els colors de les preses. Els nivells van des del IV+ al 7.

També hi tenen una petita llibreria de l'editorial de muntanya "Desnivel", una zona de descans amb taules on hi pots menjar l'entrepá o el que sigui i també hi venen material d'escalada. Parlant amb el que ho porta em va explicar que sovint fant xerrades obertes sobre diferents temes relacionats amb l'escalada i també cursos d'iniciació.

La part negativa d'aquest magnífic rocodrom és el preu, en la meva opinio massa car. L'entrada per un dia festiu o una tarda laborable costa 12 euros, per un matí laborable son 9 euros. també hi ha packs de 5 i 11 entrades que surten una mica més economics. Per últim l'abonament mensual pels matins és de 36 euros i per les tardes és de 49 euros.

A mi, personalment, em va agradar força pero hi anire molt de tant en tant perque son molts diners.

Per a més informació: http://www.climbat.com/

Corrent per Collserola (Cerdanyola-Tibidabo-Barcelona)

La meva minvada economia no em va permetre anar enlloc pel pont del pilar, així que el divendres el vaig aprofitar per sortir altre cop a correr per Collserola, aquest cop amb un itinerari una mica més exigent.

Aquest cop l'itinerari va ser de 17km, vaig anar de la masia de Can Canaletes a Cerdanyola, pasant vora Can Coll, després cap a Can Borrell, pujada per un corriol per la serra de l'Arrabasada cap al Tibidabo, d'aquí cap al Portell de Valldaura i un troç més enllà baixada per Can Masdeu.

Com a recorregut és preciós, a més feia un dia clarissim i des de dalt de la serra de l'Arrabasada s'hi podia veure clarament, els Cingles del Bertí al Montseny, la Mola a Sant Llorenç del Munt i Montserrat, i al passar a l'altre costat, tota Barcelona, que des d'aquella alçada semblava que fos maca i tot.

En total van ser:

17km
509 m de desnivell acumulat positiu.
447 m de desnivell acumulat negatiu.

Temps: 02:05:32

Recorregut:

Escalant a Solius

Diumenge vam fer una sortida amb la gent de l'Agrupació Excursionista Muntanya a escalar a Solius, al costat de Santa Cristina d'Aro.

Jo no hi havia estat mai, és un lloc molt maco, amb unes agulles de granit i amb vies més que res d'adherencia.

Un cop allà ens vam separar en dos grups, el meu ens vam quedar al sector de l'Esperó. Vaig començar asegurant al Josue mentre obria la via "l'Esperó" (5+), després la vaig pujar de segon. Els altres companys també van anar obrint vies, i un d'ells, en Manel, que estava pujant la via "l'Estel Solitari" (5+/6a) va tenir un saque a dos txapes del final i la va deixar, així que em va tocar acabar-la a mi que estaba per allà ociós.

També vaig anar una estona amb l'altre grup, les noies, que estaven escalant a l'Agullola. Quan vaig arribar n'hi havia unes que encara no havien començat, i unes altres estaven a l'Agullola de baix intentant una via. Allà m'hi vaig estar una estona asegurant i també vaig aprofitar per pujar una via, dira que era la "El sud també existeix" (6a). En aquest sector també van destacar la Sofia i la Cora que van pujar una via desplomada que no he identificat però que tenia una pinta força interesant.

Al cap d'una estona vaig tornar cap a l'Esperò on encara vaig poder fer la via "Puja com puguis" (5).

Va ser una jornada força aprofitada, ell lloc és aconsellable, entorn maco, vies divertides d'adherencia, val la pena anar-hi!

Les resenyes de Solius les trovareu a la pagina dels fills de Solius: http://www.filmut.com/solius/

Album: Escalant a Solius

Corrent per Collserola (Cerdanyola-Barcelona)

Dissabte al matí em vaig calçar les malles i les bambes de muntanya i vaig anar a correr per Collserola.

El meu objectiu, era un recorregut de 7 Km que va de Cerdanyola a la plaça Karl Marx de Barcelona. Per fer-ho vaig agafar el tren cap a Cerdanyola i en 10 minuts ja hi era, un cop allà, caminant cap a on acaba Cerdanyola i comença Collserola, al costat de la masia de Can Canaletes i aquí, estiraments i començar a correr.

El recorregut és força maco, i, tot i que, no el gaudia tant com quan hi vas caminant, resulta molt agradable correr envoltat per un entorn com aquell. Als 20 minuts ja era a dalt de la serra i corria amb tota Barcelona als meus peus. A partir d'aqui baixada, pel camí de Can Masdeu i arribava a baix amb un temps total de 41 minuts 22 segons.

M'hi vaig trobar molt sobrat així que vaig decidir que el pròxim dia faria un recorregut més llarg.

En total van ser:

7Km
215m de desnivell positiu acumulat.
143m de desnivell negatiu acumulat.

Temps: 00:41:22

Recorregut: