La Tor de Querol (Alta Cerdanya)

Malgrat les desesperançadores previsions meteorologiques, aquest cap de setmana passat ens vam entestar en aprofitar el pont per anar a la muntanya, concretament a la Tor de Querol. Hi vaig anar amb la Neus i ens hi vam emportar el meu gos, en Yukon, un Samoyedo que ara ja feia massa temps que no el feiem moure gaire.

Inicialment teniem diverses idees, fer una travessa de dos dies utilitzant el GR-11 que creua els Pirineus, anar al Refugi del Malniu i des d'allà pujar al Puigpedrós i algun altre cim, però finalment, en vista del mal temps i tenint en compte que portavem al Yukon (als refugis no el volen), vam decidir instalar-nos a un càmping a la Tor de Querol i des d'allà intentar pujar el diumenge fins al Carlit(2.921m) i baixar.

Vam arribar a la Tor de Querol el dissabte a la tarda amb força mal temps, plovia i no feia cara d'haber de canviar gaire, ens vam instalar al càmping, i vam anar a dormir d'hora, de fet, seria més exacte dir que ho vam intentar perque al càmping s'hi estaben instalant uns "domingueros" gironins amb la seva carabana que no paraven de cridar i fer soroll. Una altre inconveniència va ser el Yukon, no l'habiem portat mai d'acampada, i no estaba massa acostumat a aixo d'haber d'estar-se a la tenda tota la nit fins que ens llevessim, tot i això, es va portar prou bé, i més que res el que ens va molestar van ser els seus pèls i no pas ell.

Finalment el diumenge al mati ens vam llevar una mica més tard del que habiem previst, a mes, el temps ens desanimava una mica, malgrat que s'habia aclarit, estaba clar que cap al mitgdia com a molt tard tornarien les plujes. Aixé que vam decidir, simplement, sortir a caminar per on ens vingues de gust i tornar quan ens en cansessim o el temps ens hi obligués. Vam pujar per un camí just davant del camping i ens vam enfilar fins dalt d'unes muntanyes des d'on teniem una vista força maca de la Tor de Querol i tota la vall, vam collir aranyons (que ara mateix son amb anís tot tranformant-lo en patxaràn) vam caminar una mica més i vam baixar, en total vam fer un passeig d'11 Km i 300 metres de desnivell, un matí tranquil.

Cap al mitgdia ja es veia que venia el mal temps, així que vam decidir desmontar i tornar cap a Barcelona a passar aquella nit en la comoditat de la nostra llar, finalment, no va sortir tant malament, i va ser una mica la prova per veure com reaccionava el Yukon si ens el emportavem a la muntanya, i com que no va anar malament, i ja s'ha acostumat al tren i a la tenda ens el podrem emportar algun altre cop.

43è Ral·li d'Alta Muntanya (Campionat de Catalunya 2006)

El passat 17 de Setembre es va celebrar el 43è Ral·li d'Alta Muntanya organitzat per l'Agrupació Excursionista Muntanya de Sant Andreu, l'únic Ral·li que s'organitzava aquest any i per tant, també era el Campionat de Catalunya 2006. Fa anys, diverses Agrupacions organitzaven Ral·lis d'Alta Muntanya i els concursants anaven sumant punts als diferents ral·lis i a l'últim, el que hagués sumat més punts al llarg de l'any era campió de Catalunya. Sembla però, que els Ral·lis han anat perdent adeptes i la majoria de les agrupacións veient la feina que suposa organitzar un Ral·li i la poca participació que tenien han optat per deixar d'organitzar-ne, fins al punt que aquest any només n'organitzava l'AE Muntanya.

Els ral·lis tenen tres categories: or, argent i bronze, per nivells de dificultat, s'hi corre per parelles i consisteixen a assolir una serie de cims amb un mapa i una brúixola, sense itinerari marcat, als cims hi ha punts de control on t'han de segellar la teva fitxa i un cop asolits els cims de la teva categoria, has de tornar al punt de sortida.

El ral·li d'aquest any organitzat per l'AE Muntanya es feia a la Cerdanya, jo hi vaig córrer amb en Josue (un company de l'agrupació), i vam córrer en la categoria d'or. Aquesta consistia en, sortint del refugi del Cap de Rec (1960m), pujar fins a la Tossa Plana de Lles (2916m), passar pel Pic de Setut (2867m), anar al Tossal Bovinar (2841m), pujar al Pic dels Estanyons (2834m) i tornar a baixar fins al refugi. Si no ho he contat malament, vam fer 16km i 1185m de desnivell acumulat. El ral·li començava a les sis i mitja del mati, i excepte cap al final, que va sortir una mica el sol, vam estar a temperatures molt baixes i amb forts vents sobretot als cims i les carenes, algú va dir que a dalt s'estava a 4 graus sota zero, a alguns trossos havies de fer servir les mans, i s'en resentien.

En Josue i jo no ens vam menjar un rosco a nivell de classificació, hi corrien uns quants màquines, entre ells un d'aquests esportistes d'èlit, un noi de 18 anys i jove promesa de l'esquí de fons, campió no se ben bé de què, que en va ser el guanyador. Ens ho vam passar molt bé, per mi va ser tota una experiència i un repte, ho vam fer en unes 4 hores, tot un èxit!

De Portbou a Cadaqués pel GR 92 i el GR 11

El passat dissabte 2 de Setembre, celebrant l'aniversari de la meva amiga Neus, vam anar a fer una ruta que a ella li feia molta il·lusió tornar a fer, el GR 92 pel Cap de Creus.

Nosaltres però vam variar una miqueta la ruta amb l'objectiu d'acostar-nos a la cala Tavallera i d'intentar arribar a la punta del Cap de Creus, varem decidir que un cop a Port de la Selva, l'última població abans d'entrar al Cap de Creus, enlloc d'anar directes cap a Cadaqués seguint pel GR 92, agafariem el GR 11 que arribava a la punta, i des d'aquest camí baixariem desprès a Cadaqués.

A les 10 del matí arribabem a Portbou en tren i començavem a caminar sota una boira que a mesura que pujavem anava tornant-se més espessa. Això ens va desanimar una mica ja que prescisament haviem vingut en busca de bones vistes i la boira ens estaba aixafant la guitarra. Això va canviar al baixar per l'altre vessant cap a Colera, allà vam veure com s'aclaria cada cop més fins a gairebé desparèixer.

De camí cap a Llançà, el següent poble, el paissatge era preciòs, bonics penyasegats, pins que creixien gairebé arran de terra forçats per la tramuntana, roques foradades per l'efecte de l'aigua i el vent.

De totes maneres ens va donar la sensació de que estaba tot massa urbanitzat, però no sabiem el que en esperava: un cop a Llançà van ser uns 10Km caminant al costat de casetes de rics a primera linia de costa, molts d'ells francesos que igual que a la Catalunya Nord, s'han pres aquesta zona com al lloc perfecte per retirar-se a viure una plàcida jubilació.

Un cop passat Port de la Selva, finalment, entravem al Parc Natural del Cap de Creus, no sense indignar-nos altre cop, per unes "boniques" casetes que estaven construïnt a primera linia del penyasegat i just a l'entrada del Parc. Deixant enrere tot això, el parc ens va semblar molt maco, uns boscos de pins molt característics de la zona, les runes de l'esglèsia de Sant Baldiri, del Segle X, tota fortificada i amb una torre de defensa construïda el S.XIV per defensar-la dels saquejos dels pirates, la cala Tavallera, preciosa tot i les deixalles que arribaven pel mar des de les urbanitzacións dels voltants i s'anaven acumulant a la platja.

Ens vam pendre l'excursió força en calma, aixi que quan vam arribar al desviament que baixava cap a Cadaqués, el sol ja es començava a amagar, per això, vam haber de deixar còrrer la idea d'arribar fins la punta del cap de Creus, i vam baixar ràpid cap a Cadaqués. Un cop allà, vam anar a sopar una pizza i a buscar algun lloc tranquil per fer el vibac ja que al matí següent, ben d'hora, sortia l'autocar que ens tornava cap a Barcelona, contents pels bonics paisatges que habiem vist, pero una mica preocupats per la terrible especulació urbanística, que sembla que no s'atura davant de res.

Precisament avui, poc avans d'escriure aquesta cronica, deien a les noticies que la Generalitat de Catalunya ha aprovat l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, que preservara un 30% del territori del principat, tot seguit aclarien, que d'aquesta manera evitaven ser sancionats per la UE per falta de protecció ecològica, aquí tenim un govern d'esquerres, ecologista "de debó", que ha d'aprovar unes mínimes normatives ecologistes per evitar sancions de la UE, molt ecologista, si senyor...