Anem a la muntanya
  el bloc muntanyenc d'en FerCa

dimarts, de setembre 05, 2006

De Portbou a Cadaqués pel GR 92 i el GR 11

El passat dissabte 2 de Setembre, celebrant l'aniversari de la meva amiga Neus, vam anar a fer una ruta que a ella li feia molta il·lusió tornar a fer, el GR 92 pel Cap de Creus.

Nosaltres però vam variar una miqueta la ruta amb l'objectiu d'acostar-nos a la cala Tavallera i d'intentar arribar a la punta del Cap de Creus, varem decidir que un cop a Port de la Selva, l'última població abans d'entrar al Cap de Creus, enlloc d'anar directes cap a Cadaqués seguint pel GR 92, agafariem el GR 11 que arribava a la punta, i des d'aquest camí baixariem desprès a Cadaqués.

A les 10 del matí arribabem a Portbou en tren i començavem a caminar sota una boira que a mesura que pujavem anava tornant-se més espessa. Això ens va desanimar una mica ja que prescisament haviem vingut en busca de bones vistes i la boira ens estaba aixafant la guitarra. Això va canviar al baixar per l'altre vessant cap a Colera, allà vam veure com s'aclaria cada cop més fins a gairebé desparèixer.

De camí cap a Llançà, el següent poble, el paissatge era preciòs, bonics penyasegats, pins que creixien gairebé arran de terra forçats per la tramuntana, roques foradades per l'efecte de l'aigua i el vent.

De totes maneres ens va donar la sensació de que estaba tot massa urbanitzat, però no sabiem el que en esperava: un cop a Llançà van ser uns 10Km caminant al costat de casetes de rics a primera linia de costa, molts d'ells francesos que igual que a la Catalunya Nord, s'han pres aquesta zona com al lloc perfecte per retirar-se a viure una plàcida jubilació.

Un cop passat Port de la Selva, finalment, entravem al Parc Natural del Cap de Creus, no sense indignar-nos altre cop, per unes "boniques" casetes que estaven construïnt a primera linia del penyasegat i just a l'entrada del Parc. Deixant enrere tot això, el parc ens va semblar molt maco, uns boscos de pins molt característics de la zona, les runes de l'esglèsia de Sant Baldiri, del Segle X, tota fortificada i amb una torre de defensa construïda el S.XIV per defensar-la dels saquejos dels pirates, la cala Tavallera, preciosa tot i les deixalles que arribaven pel mar des de les urbanitzacións dels voltants i s'anaven acumulant a la platja.

Ens vam pendre l'excursió força en calma, aixi que quan vam arribar al desviament que baixava cap a Cadaqués, el sol ja es començava a amagar, per això, vam haber de deixar còrrer la idea d'arribar fins la punta del cap de Creus, i vam baixar ràpid cap a Cadaqués. Un cop allà, vam anar a sopar una pizza i a buscar algun lloc tranquil per fer el vibac ja que al matí següent, ben d'hora, sortia l'autocar que ens tornava cap a Barcelona, contents pels bonics paisatges que habiem vist, pero una mica preocupats per la terrible especulació urbanística, que sembla que no s'atura davant de res.

Precisament avui, poc avans d'escriure aquesta cronica, deien a les noticies que la Generalitat de Catalunya ha aprovat l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, que preservara un 30% del territori del principat, tot seguit aclarien, que d'aquesta manera evitaven ser sancionats per la UE per falta de protecció ecològica, aquí tenim un govern d'esquerres, ecologista "de debó", que ha d'aprovar unes mínimes normatives ecologistes per evitar sancions de la UE, molt ecologista, si senyor...

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

<< Home