Feia temps que sentia a parlar d'aquesta travessa, l'any passat ja hi havia volgut anar però va coincidir amb el
43e Ralli d'Alta Muntanya així que no vaig poder. Aquest any, però, si que hi he pogut anar. Ens vam ajuntar l'Ekain, l'Oriol, en Marc i jo per fer-la.
És una travessa força dura, es tracta d'anar des del Coll Formic, al costat del Matagalls, fins al monestir de Montserrat, en total 84 Km de recorregut que s'han de fer en menys de 24 hores.
La travessa va començar la tarda del dissabte, quan arribes al coll formic, has d'anar a una taula perquè et donin hora de sortida, espaien els participants sortint per grups cada minut perquè hi hagui una mica d'ordre.
Nosaltres vam sortir a les 19:05 de la tarda, de seguida s'ens va fer de nit i vam haver de treure els frontals. Després de passar per Aiguafreda, i passats els dos primers controls, als 21 Km arribavem al primer avituallament, allà ens esperaven l'Oriol i en Marc que havien tirat endavant ja que l'Ekain anava una mica mes lent i jo anava amb ell.
Vam menjar una mica i de seguida vam continuar la marxa. En aquest següent tram en Marc i jo vam agafar un bon ritme i l'Ekain i l'Oriol es van quedar una mica endarrere, a l'arribar al següent avituallament, als 31 Km, vam estar menjant algo, i els vam trucar, pel que sembla l'Ekain anava un pel tocat i volia parar una bona estona, així que En Marc i jo vam seguir tirant cap al següent punt.
Ens esperava una tirada de 14 Km fins al proper avituallament, els ultims 5 Km en una llarga pist
a de baixada que no s'acabava mai. L'avituallament era al poble de Sant Llorenç Savall, als 45 Km de recorregut, el punt mitg de la travessa, si penses gaire que encara et queda un altre tirada com la que portes l'has cagat, vam seure, ens vam canviar el mitjons, vam menjar algo i vam trucar a l'Oriol i l'Ekain a veure com els hi anava, estaven força enrere i una mica tocats, també vam trucar a la Neus i el Juanma que havien anat pel seu compte i havien sortit abans que nosaltres i ens va sorpendre el bon ritme que portaven.
Vam continuar caminant, en aquest tram, cap al final vam haver de fer la pujada al coll de grua en una llarguissima filera de zombis a pas de tortuga, allà s'ens va fer de dia. El fet de fer aquesta llarga pujada a un ritme tant lent ens va matar força, i vam arribar al següent avituallament, als 58Km, que jo ja començava a estar tocat. Vam menjar uns donuts i un suc i tornem-hi, una parada llarga en aquest punt ens hauria deixat KO.
El següent tram va ser una baixada i pujada per una urbanització de Matadepera i enfilar-nos al collet del queixal per veure ja per fi, Montserrat al fons, encara ens quedaven unes 4 o 5 hores, per
ò veure Montserrat ens va animar força. Allà, un parell de baixades i pujades més, algunes darrera de les seves respectives fileres de zombis, i arribavem a l'avituallament de Vacarisses. Uns sanvitxos de nocilla, uns suquets i les corresponents trucades a l'Oriol i l'Ekain que anaven tirant, l'Ekain ja molt tocat, i a la Neus i el Juanma que, una mica mes endavant nostre, ja no duien tant bon ritme, sospito que més que res la Neus.
Vam continuar tirant, estavem ja als 71Km, qui es retira aquí és perque està absolutament destrosat, vam veure gent plorant de la frustració, durillo. Aquest últim tram és un tram pla força llarg que et porta cap a Monistrol de Montserrat entre urbanitzacions i pobles.
Finalment, a les 12 del mitgdia, arribavem al peu de montserrat, quedava l'ultima prova, la terrible pujada a Montserrat sota el sol del mitgdia, només 3Km per arribar, però en extrema pujada. Aquí jo vaig decidir anar amb calma, i en Marc va tirar practicament corrents, jo, una horeta curta després, arribava al monestir, no sense haver patit més d'un mareig per la calor i el cansament acumulat.
A dalt, em vaig retrobar amb en Marc i amb la Neus i el Juanma tots contentíssims d'haver-la pogut acabar. També vaig trucar a l'Oriol, que em va explicar que l'Ekain abandonava al control 6, al coll de grua, perquè tenia els peus plens d'ampolles i anava ja molt tocat, l'Oriol en canvi continuava, estava molt recuperat i feia trosos corrent, evidentment, la va acabar.
Com a reflexió final, per als i les que s'estiguin pensant de fer-la, he de dir que com a repte esta bé, és una experiència, pero també és un aburriment, la majoria de la travessa es fa de nit, durant unes 10 hores no veus res més que el camí que tens sota els peus o els talons del tio de davant, no gaudeixes del paisatge, pateixes mes aglomeracións que si anesis al corte ingles de rebaixes, no pots anar al teu ritme i et trobes gent de tot tipus, amb les coses positives i negatives que això comporta. Pel meu gust, està massa massificada, ni tranquilitat, ni vistes, ni gaudir de la muntanya, a més, es força dura i s'hi ha d'anar amb les coses clares.
Album: Travessa Matagalls-Montserrat
Dissabte vaig anar a correr pel montseny!
