Jornada d'escalada al Castellot (Alt Penedès) i la Fuixarda (Barcelonès)

Dissabte passat varem anar a escalar, en Marc va proposar d'anar a provar a una zona que havia vist a un llibre d'escalada, i a la qual no hi havíem anat mai. La zona proposada era el Castellot, molt a prop de Castellví de la Marca, a l'Alt Penedés.

La jornada ja va començar accidentada perquè no portavem mapa de carreteres i ens va costar força trobar el poble. Després de moltes voltes finalment vam aconseguir arribar al lloc on havíem de deixar el cotxe, i tot i que amenaçava pluja vam pujar cap a les parets a veure si s'aguantava unes hores. Les parets feien bona pinta, i hi havien moltes vies, en Marc, assegurat per la Sofia va començar la "normal al pont" (4-) per calentar, jo anava amb la intenció de fer el mateix, pero no vaig trobar cap via de 4 que m'agrades, així que vaig decidir començar per la via "El tall del ganivet" (5) amb la Neus assegurant. Mentres pujava, en Marc ja habia arribat a la reunió de la seva via i el vaig sentir que es queixava per l'estat de la reunió, resulta que a dalt només hi havia una txapa sencera, a l'altre només hi quedava l'esparrec i algú habia possat un cordino que unia la primera txapa amb l'esparrec de la que havia saltat.

En acabar jo la meva via i baixar, em vaig trobar en Marc, ja a baix, recollint la corda que fregava molt a la precaria reunió i costava d'estirar, tot i això corria, però a l'hora de passar la punta, aquesta es va quedar travada i no hi havia manera de treure-la. Després d'una estona estirant vam decidir que la Sofia pujaria la via que jo havia pujat i un cop a dalt, en una esplanada, aniria cap a a reunió conflictiva i alliberaria la corda atrapada. Amb tot això, quan la sofia ja estava arribant a dalt, de cop, va descarregar una d'aquelles plujes tant típiques de l'estiu, molta aigua de cop. Rapidament, en Marc i jo vam recollir les coses i les vam situar a cobert d'una gran pedra que ens cobria, mentrestant la Neus despenjava a la Sofia i venien les dues a refugiar-se de la pluja.

Quan la pluja va parar, l'única manera de recuperar la corda encallada era pujar la via altre cop, així que, amb botes i la roca mullada m'hi vaig enfilar mentre m'asseguraven amb la mateixa corda.

Com que la pluja habia mullat completament les parets vam tornar cap a Barcelona, vam dinar unes pitzes i en veure que a Barcelona no havia plogut vam anar cap a la Foixarda. Allà vam estar fent alguns desploms del tunel, jo, no tenia la tarda i em vaig estar gairebé tota l'estona fent boulder. Finalment, després de força estona vam poder tornar contents a casa perque malgrat la pluja i els contratemps haviem pogut escalar força.

Album: Jornada d'escalada al Castellot (Alt Penedès) i la Fuixarda (Barcelonès)

Zona: El Castellot
Parets: La Falca
Situació: A prop de Castellví de la Marca (Alt Penedès).
Resenyes: Al llibre "Escalada en Barcelona y Alrededores".

Escalant a la font de l'Ametlló

Els que llegiu el meu blog recordareu allò que explicava sobre, a l'hivern, per escalar, buscar parets amb orientació Sud-Est per aprofitar l'escalfor del sol, aquest diumenge ho vaig poder comprovar. Vam anar amb en Josue, la Sofia i el Marc a escalar a la Font de l'Ametlló, només baixar i situar-nos al costat de la paret ja vam notar com habia pujat la temperatura. La zona es va cremar fa uns anys i ara només hi ha vegetació baixa, i a peu de paret no hi ha ombra, així que acabats d'arribar i ja anàvem amb samarreta curta com si estiguéssim a l'estiu.

Vam començar fent la via Yayos (4+) per escalfar i enseguida vam anar mes cap a la dreta a pujar la via Gemma (5) que l'última vegada ni jo ni el Marc la vam poder acabar en condicions, aquest cop la va obrir en Josue i la vam acabar, fent el pas final, molt divertit on literalment t'encastes entre dues grans roques. Després vam anar a fer la Olèrdola (5), que vaig obrir jo, una via molt variada i divertida, si hi aneu i esteu a nivell de 5 us recomano que la feu.
També vaig estar fent el ruc una estona intentant la Columna Durruti (6b+), pero ni en broma la podia pujar, quan vaig notar el que cremava la vaig deixar correr.

Per acabar vam anar encara mes a la dreta, i alla ens vam posar a fer dues vies, en Josue va obrir la Canela Massana (5) i jo em vaig posar a una via de nom desconegut (5), alla m'hi esperava una desagradable sorpresa, la reunió estaba desinstalada. Vaig estar buscant alguna altra reunió pero no n'hi habia, una mica més amunt hi habia un cordino vell amb un maillon, però no em donava gaire confiança aixi que vaig destrepar fins a l'ultim anclatge, un pitó una mica rovellat, i alla amb moltes dificultats, hi vaig abandonar un maillon per poder baixar.

En acabat, vam marxar cap al poble de Moja a dinar i després de tornada cap a Barcelona, amb el Josue com a conductor novell amb una molt bona conducció. Ja no només ens obre les vies sino que ara a mes ens porta!

Via Ferrada de Sant Martí Sarroca

El matí de Sant Esteve ens vam llevar d'hora i vam aprofitar el mati, abans del tradicional dinar amb la família, vàrem anar amb l'Oriol a fer la Via Ferrada de Sant Martí Sarroca.

La via ens l'havien recomanat força, i ja ens havien advertit que era dureta, sobretot perquè has de tirar força de braços, està catalogada com a molt difícil. La via està composta per tres trams, el primer te parts on ja veus que es desploma una miqueta, i pases per unes baumes on t'has d'ajupir i després destrepar una mica. Aquest tram acaba amb un rapel que has de muntar completament penjat, per això és nescessari dur una baga d'ancoratge curteta per penjar-se de l'ultim escaló i allà muntar la corda.

Un cop baixat el rapel, es camina un trosset molt curt i al moment ja veus l'inici del segon tram que s'enfila per una paret, aquest tram és el més dur, progresem gairebé tota l'estona en horitzontal però per una paret que desploma una mica i sense tenir esglaons pels peus, així que has d'anar mirant molt bé on poses els peus i tot i això és inevitable tirar molt de braços, alguns passos resulten esgotadors.

L'últim tram és molt més curt i relaxat que els anteriors, es progressa bé, i com a punt divertit té una tirolina muntada amb la politja ja posada on t'hi has de penjar per passar d'una paret a una altra. Finalment, la via acaba en un rapel d'uns 10 metres que ens baixa al camí de tornada, un camí equipat que ens retorna a on hem deixat el cotxe.

Escalant a la Font de l'Ametlló

Dissabte vàrem anar a fer una matinal d'escalada a la Font de l'Ametlló, molt a prop de Vilafranca. De fet ja hi haviem estat en una sortida pel curs d'escalada, és una paret ideal per escalar un matí d'hivern si fa bon dia, perque hi toca el sol tot el matí.

Ens hi vam estar tot el matí i jo vaig aprofitar per provar coses fora del meu nivell, primer, per escalfar vaig obrir una via de 4+ (Xoriço) i desprès de seguida vaig començar a provar coses difícils (per mi), vaig aprofitar el top rope d'una altre via que havien obert per pujar la Cuca petita (5+), no sense caure una vegada i deixar-me un trosset de pell a la paret... Després un company va obrir una via de 6b de nom desconegut i em vaig animar a provar a veure fins on arribava, al primer intent vaig arribar fins una mica menys de la meitat i vaig caure, i a la segona estava ja molt cremat i no vaig fer gairebé res, la via era perfecte per provar perque si queies pendolaves enrere i no hi habia gaire perill de menjar-te res en la caiguda.

Després de descansar una mica i quedar-me assegurant a uns quants vaig anar a assegurar a un company que volia provar d'obrir la via Gemma (5º), va pujar fins la meitat i allà, desprès de molts intents no va poder superar una panxa una mica fotuda. Aleshores vaig aprofitar i com que ja havia descansat una mica vaig pujar jo a acabar-la, la feina va ser meva per passar aquella panxa, vaig acabar baldat però ho vaig fer.

I fins aquí la matinal d'escalada, va ser un mati força complet perque vaig poder provar moltes coses que encara no havia fet.

Podeu mirar les ressenyes de la Font de l'Ametlló en aquesta web: http://defalla.upc.es/~oskar/font.html

3a sortida pràctica d'escalada: La font de l'Ametlló

Aquest dissabte vam tenir la tercera sortida pràctica del curs d'escalada en roca. Vam anar a la Font de l'Ametlló, una zona d'escalada molt a prop de Vilafranca del Penedès amb unes parets maquíssimes, la zona, malgrat haver patit un incendi fa uns anys és molt maca, l'únic problema es que a les parets hi toca el sol tot el dia i hi fa molta calor, d'altre banda això a l'hivern ja s'agrairà.

Vam passar tot el dia en les diferents vies que hi ha en aquestes parets, vam fer unes quantes de IV, alguna obrint la via nosaltres, i jo encara em vaig atrevir a pujar una de V i una de V+ amb un desplom que "picava" moltíssim. Desprès d'estar-nos unes 6 horetes escalant, vam acabar la jornada anant a prendre algo a Moja, un petit poble molt a prop de Vilafranca.