Jornada d'escalada al Castellot (Alt Penedès) i la Fuixarda (Barcelonès)
Dissabte passat varem anar a escalar, en Marc va proposar d'anar a provar a una zona que havia vist a un llibre d'escalada, i a la qual no hi havíem anat mai. La zona proposada era el Castellot, molt a prop de Castellví de la Marca, a l'Alt Penedés.
La jornada ja va començar accidentada perquè no portavem mapa de carreteres i ens va costar força trobar el poble. Després de moltes voltes finalment vam aconseguir arribar al lloc on havíem de deixar el cotxe, i tot i que amenaçava pluja vam pujar cap a les parets a veure si s'aguantava unes hores. Les parets feien bona pinta, i hi havien moltes vies, en Marc, assegurat per la Sofia va començar la "normal al pont" (4-) per calentar, jo anava amb la intenció de fer el mateix, pero no vaig trobar cap via de 4 que m'agrades, així que vaig decidir començar per la via "El tall del ganivet" (5) amb la Neus assegurant. Mentres pujava, en Marc ja habia arribat a la reunió de la seva via i el vaig sentir que es queixava per l'estat de la reunió, resulta que a dalt només hi havia una txapa sencera, a l'altre només hi quedava l'esparrec i algú habia possat un cordino que unia la primera txapa amb l'esparrec de la que havia saltat.
En acabar jo la meva via i baixar, em vaig trobar en Marc, ja a baix, recollint la corda que fregava molt a la precaria reunió i costava d'estirar, tot i això corria, però a l'hora de passar la punta, aquesta es va quedar travada i no hi havia manera de treure-la. Després d'una estona estirant vam decidir que la Sofia pujaria la via que jo havia pujat i un cop a dalt, en una esplanada, aniria cap a a reunió conflictiva i alliberaria la corda atrapada. Amb tot això, quan la sofia ja estava arribant a dalt, de cop, va descarregar una d'aquelles plujes tant típiques de l'estiu, molta aigua de cop. Rapidament, en Marc i jo vam recollir les coses i les vam situar a cobert d'una gran pedra que ens cobria, mentrestant la Neus despenjava a la Sofia i venien les dues a refugiar-se de la pluja.
Quan la pluja va parar, l'única manera de recuperar la corda encallada era pujar la via altre cop, així que, amb botes i la roca mullada m'hi vaig enfilar mentre m'asseguraven amb la mateixa corda.
Com que la pluja habia mullat completament les parets vam tornar cap a Barcelona, vam dinar unes pitzes i en veure que a Barcelona no havia plogut vam anar cap a la Foixarda. Allà vam estar fent alguns desploms del tunel, jo, no tenia la tarda i em vaig estar gairebé tota l'estona fent boulder. Finalment, després de força estona vam poder tornar contents a casa perque malgrat la pluja i els contratemps haviem pogut escalar força.
Album: Jornada d'escalada al Castellot (Alt Penedès) i la Fuixarda (Barcelonès)
Zona: El Castellot
Parets: La Falca
Situació: A prop de Castellví de la Marca (Alt Penedès).
Resenyes: Al llibre "Escalada en Barcelona y Alrededores".
La jornada ja va començar accidentada perquè no portavem mapa de carreteres i ens va costar força trobar el poble. Després de moltes voltes finalment vam aconseguir arribar al lloc on havíem de deixar el cotxe, i tot i que amenaçava pluja vam pujar cap a les parets a veure si s'aguantava unes hores. Les parets feien bona pinta, i hi havien moltes vies, en Marc, assegurat per la Sofia va començar la "normal al pont" (4-) per calentar, jo anava amb la intenció de fer el mateix, pero no vaig trobar cap via de 4 que m'agrades, així que vaig decidir començar per la via "El tall del ganivet" (5) amb la Neus assegurant. Mentres pujava, en Marc ja habia arribat a la reunió de la seva via i el vaig sentir que es queixava per l'estat de la reunió, resulta que a dalt només hi havia una txapa sencera, a l'altre només hi quedava l'esparrec i algú habia possat un cordino que unia la primera txapa amb l'esparrec de la que havia saltat.
En acabar jo la meva via i baixar, em vaig trobar en Marc, ja a baix, recollint la corda que fregava molt a la precaria reunió i costava d'estirar, tot i això corria, però a l'hora de passar la punta, aquesta es va quedar travada i no hi havia manera de treure-la. Després d'una estona estirant vam decidir que la Sofia pujaria la via que jo havia pujat i un cop a dalt, en una esplanada, aniria cap a a reunió conflictiva i alliberaria la corda atrapada. Amb tot això, quan la sofia ja estava arribant a dalt, de cop, va descarregar una d'aquelles plujes tant típiques de l'estiu, molta aigua de cop. Rapidament, en Marc i jo vam recollir les coses i les vam situar a cobert d'una gran pedra que ens cobria, mentrestant la Neus despenjava a la Sofia i venien les dues a refugiar-se de la pluja.
Quan la pluja va parar, l'única manera de recuperar la corda encallada era pujar la via altre cop, així que, amb botes i la roca mullada m'hi vaig enfilar mentre m'asseguraven amb la mateixa corda.
Com que la pluja habia mullat completament les parets vam tornar cap a Barcelona, vam dinar unes pitzes i en veure que a Barcelona no havia plogut vam anar cap a la Foixarda. Allà vam estar fent alguns desploms del tunel, jo, no tenia la tarda i em vaig estar gairebé tota l'estona fent boulder. Finalment, després de força estona vam poder tornar contents a casa perque malgrat la pluja i els contratemps haviem pogut escalar força.
Album: Jornada d'escalada al Castellot (Alt Penedès) i la Fuixarda (Barcelonès)
Zona: El Castellot
Parets: La Falca
Situació: A prop de Castellví de la Marca (Alt Penedès).
Resenyes: Al llibre "Escalada en Barcelona y Alrededores".
Etiquetes de comentaris: alt penedés, escalada
1 Comments:
si es ke un dia de estos, no voy a poder despegaros ni kon espátula de la pared!de mientras, a aprovecharlo, ke letxes!
salut i endavant!
By Unknown, at dimecres, 09 de maig, 2007
Publica un comentari a l'entrada
<< Home