Escalant a Montserrat: Miranda de les Bohigues i Agulla del Sol Ponent

Aquest diumenge vam anar a escalar a Montserrat. En principi m'habia de quedar a casa estudiant per la teorica de cotxe i de moto però com que també em convenia desconectar una mica després d'estudiar tot el dissabte, el diumenge vaig sortir.

Hi vam anar en Josue, la Neus i jo, la nostra intenció inicial era pujar primer la Portella Inferior, per la via GAM, però quan vam arribar ja hi habia una cordada pujant així que la vam deixar i vam anar directament a pujar la Miranda de les Bohigues. Al arribar al peu de l'agulla també hi habia una altre cordada a punt de pujar per la via que volíem fer, així que vam agafar una altre via, l'aresta Brucs.

La via s'enfila en diagonal flanquejant una gran roca que sobresurt al peu de l'agulla i de seguida s'arriba a la primera reunió, allà, en Josue, que pujava de primer, ens va assegurar a la Neus i a mi fins a la reunió. D'aquí, vaig continuar jo amb el següent tram, aquest es va inclinant fins un pas una mica difícil on et falten preses i t'has de refiar molt de l'adherencia dels peus, un cop superat s'arriba a la seguent reunió. Quan van arribar en Josue i la Neus, va continuar en Josue fins a la reunió a dalt de l'agulla.

Vam baixar per darrere l'agulla, per uns pasos per on has de destrepar una mica, i on la Neus va tenir alguns problemes, i vas encadenant la baixada per finalment baixar per uns camins força inclinats que et permeten arribar a baix sense rappelar.

D'aqui varem anar a fer l'agulla del Sol Ponent, és una via sense equipar que puja en diagonal per una fisura on hi podem anar colocant friends i encastadors per anar progresant. La via és d'una sola tirada, i la vaig obrir jo perque mai habia colocat encastadors i friends i en tenia moltes ganes. Aquest via és perfecte per començar a fer clasica perque no és massa difícil pero té lo justet per que tampoc et resulti massa facil si és la primera vegada que coloques encastadors i friends. La via te la reunió a un arbre on ja hi ha un maillon penjat d'unes quantes cintes, jo, per assegurar al Josue i la Neus la vaig reforçar amb una altre cinta, però despres, per fer el rappel és prou segura i no cal que hi abandonem res ni passem la corda per l'arbre.

En acabar aquesta via varem decidir marxar, vam baixar al Bruc a dinar i després cap a casa. Va ser una jornada divertida, realment com la clasica no hi ha rés!!

Album: Escalant a Montserrat