Anem a la muntanya
  el bloc muntanyenc d'en FerCa

divendres, de març 09, 2007

Escalant la Miranda de la Magdalena (Montserrat)

Aquest diumenge varem anar a fer escalada clàsica a Montserrat. La proposta va ser d'en Roger, i l'agulla triada era la Miranda de la Magdalena. Per arribar-hi, podem deixar el cotxe al monestir, o a prop, i agafar el cremallera de Sant Joan per pujar a la zona dels Gorros, i dirigir-nos cap a l'antic restaurant, que fa poquet que l'han enderrocat. Una mica abans d'arribar-hi, veurem unes escales en restauració que estan arreglant, les pujem i ens trobarem de cara amb la paret de la Miranda de la Magdalena.

Un cop a peu de via, ens vam repartir en cordades de dos i de tres, vam triar vies i a tibar! Jo vaig fer cordada amb en Manel, la via que vam triar va ser la Barrabàs, que a les nostres resenyes marcava 4c amb un pas al final de 5a. Abans de pujar un escalador que corria per allà amb un altre grup ja em va advertir que les txapes estiraven una mica. Una mica? Per mi estiraven moltíssim, a més a més el primer tros era molt difícil i donava poca seguretat, txapaves al principi, seguies pujant, txapaves en un cordino vell en un petit pont de roca, i després t'esperava una botifarra de metres fins a la seguent txapa que ni veies! vaig tenir suor freda! Finalment tot i estar-m'hi força estona vaig arribar a la primera reunió, que tampoc era cap meravella. Alla vaig assegurar al Manel que, en arribar a la reunió, em va confirmar que aquell tros picava força. Ell va seguir pujant assegurant-lo jo des de sota i fins a arribar a l'ultima reunió on vam recollir i vam aprofitar el rappel d'una altra cordada.

Després d'això, i de descansar una miqueta, a la nostra cordada s'hi va afegir en Roger i ens vam possar a la via Gwendal, aquesta, sense deixar de ser divertida, tenia millor presa que la anterior, i la vam pujar molt bé. També la vaig pujar jo de primer, i des de la primera reunió vaig assegurar al Manel i al Roger, primera vegada que asegurava a dos persones, quan van arribar a la reunió em van fer seguir pujant amunt, i aixi fins a la seguent on ja vam sortir per dalt estalviant-nos el rappel.

En acabat, i veient que era tard, a tornar cap a casa, vam baixar per les escales de Jacob fins al monestir i cap a casa. Va ser una jornada molt profitosa i divertida!

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

  • ....ke fas ne????......oye, cuanto tienen de dificultad??...por ke se te ve, como PETER EN SU CASA!!!!.......
    ...........................salut!!!.

    By Blogger Unknown, at dilluns, 12 de març, 2007  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home