Via Ferrada de Sant Martí Sarroca
El matí de Sant Esteve ens vam llevar d'hora i vam aprofitar el mati, abans del tradicional dinar amb la família, vàrem anar amb l'Oriol a fer la Via Ferrada de Sant Martí Sarroca.
La via ens l'havien recomanat força, i ja ens havien advertit que era dureta, sobretot perquè has de tirar força de braços, està catalogada com a molt difícil. La via està composta per tres trams, el primer te parts on ja veus que es desploma una miqueta, i pases per unes baumes on t'has d'ajupir i després destrepar una mica. Aquest tram acaba amb un rapel que has de muntar completament penjat, per això és nescessari dur una baga d'ancoratge curteta per penjar-se de l'ultim escaló i allà muntar la corda.
Un cop baixat el rapel, es camina un trosset molt curt i al moment ja veus l'inici del segon tram que s'enfila per una paret, aquest tram és el més dur, progresem gairebé tota l'estona en horitzontal però per una paret que desploma una mica i sense tenir esglaons pels peus, així que has d'anar mirant molt bé on poses els peus i tot i això és inevitable tirar molt de braços, alguns passos resulten esgotadors.
L'últim tram és molt més curt i relaxat que els anteriors, es progressa bé, i com a punt divertit té una tirolina muntada amb la politja ja posada on t'hi has de penjar per passar d'una paret a una altra. Finalment, la via acaba en un rapel d'uns 10 metres que ens baixa al camí de tornada, un camí equipat que ens retorna a on hem deixat el cotxe.
La via ens l'havien recomanat força, i ja ens havien advertit que era dureta, sobretot perquè has de tirar força de braços, està catalogada com a molt difícil. La via està composta per tres trams, el primer te parts on ja veus que es desploma una miqueta, i pases per unes baumes on t'has d'ajupir i després destrepar una mica. Aquest tram acaba amb un rapel que has de muntar completament penjat, per això és nescessari dur una baga d'ancoratge curteta per penjar-se de l'ultim escaló i allà muntar la corda.
Un cop baixat el rapel, es camina un trosset molt curt i al moment ja veus l'inici del segon tram que s'enfila per una paret, aquest tram és el més dur, progresem gairebé tota l'estona en horitzontal però per una paret que desploma una mica i sense tenir esglaons pels peus, així que has d'anar mirant molt bé on poses els peus i tot i això és inevitable tirar molt de braços, alguns passos resulten esgotadors.
L'últim tram és molt més curt i relaxat que els anteriors, es progressa bé, i com a punt divertit té una tirolina muntada amb la politja ja posada on t'hi has de penjar per passar d'una paret a una altra. Finalment, la via acaba en un rapel d'uns 10 metres que ens baixa al camí de tornada, un camí equipat que ens retorna a on hem deixat el cotxe.
Etiquetes de comentaris: alt penedés, vies ferrades
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home