Ascenció al cim del Teide (3.718m) (Tenerife, Illes Canaries)

Just el dia abans de marxar de l'illa vam pujar a fer el Teide, l'accès al cim està restringit, així que has de demanar un permís dies abans a l'oficina del parc, a Santa Cruz de Tenerife, el permís te data i una franja horaria de dues hores, així que has de tenir clar quin dia pujaràs i a quina hora arribaràs al cim. Nosaltres el vam demanar 5 dies abans, el primer dia que estabem a l'illa.

Si no tens carnet de conduir tens un problema, només hi ha una guagua que pugi al Parc Nacional de "las Cañadas" i una que baixa, i entre l'hora d'arribada de la primera i la hora de sortida de la segona només hi ha dues hores, aixi que es impossible fer el Teide així (si no puges en teleferic, que és el que incomprensiblement prefereixen). Nosaltes vam agafar un taxi i vam pagar una ronyonada per que ens puges a les 5 del matí cap a "las Cañadas".

Vam començar a pujar de nit, i només començar ens vam adonar de que no haviem omplert les cantimplores d'aigua i en prou feines teniem un quart de litre d'aigua per dues persones, amb això, vam anar tirant, el camí està ben senyalitzat i no té pèrdua, no hi ha gaires camins més, quan es fa de dia comences a veure mostres de la extranya vegetació d'alta muntanya canaria que creix en un terreny molt àrid, també trobes unes pedres volcàniques rodones de gran tamany que anomenen "bombas" que són trossos de lava expulsats pel volcà que amb la fricció de l'aire i al baixar rodolant per la muntanya van agafar aquesta forma rodona.

Despres d'una estona caminant en una pista ample amb una lleugera inclinació arribes a un punt on el camí passa a ser molt més estret i comences a pujar guanyant alçada ràpidament en un camí que puja fent esses entre dues grans franjes de lava de l'ultima erupció (a l'edat mitjana), en un parell d'hores més arribes al refugi d'Altavista, nosaltres el vam trobar en obres, així que estava tancat. A partir d'aquest punt comences a caminar entre les restes de lava en un terreny una mica inestable, a més, a nosaltres ens feia un vent terrible, que a part de fer baixar la temperatura dificultava considerablement el nostre avanç.

En una horeta mès vam arribar a l'estació superior del telefèric, sota un fort vent i uns núvols que no deixaven veure res, el telefèric evidentment era tancat i no hi havia ningú a dalt. Els últims 100 metres del Teide són absolutament llisos, i ens vam trobar que cada cop que sortiem del cobert de l'última gran pedra que ens cobria, el vent ens empenyia amb tanta força que no podiem avançar, vam esperar una mica, pero estavem agafant molt fred, no teniem aigua i teniem el temps just per baixar a agafar la guagua de tornada, així és que, a 100 metres del cim vam haber de tornar enrere sense veure la boca del volcà. Per sort, en alguns moments els núvols s'aclarien i vam poder observar durant uns minuts una vista impressionant.

Vam baixar molt ràpid, i en dues hores ja erem a baix de tot, allà, en un mirador vam conèixer a un parella del País Basc que ens va acostar en cotxe a l'estació inferior del telefèric, que era d'on sortia la guagua de tornada. Allà vam poder veure un cartell on posava que el telefèric estava tancat tot el dia pel vent, i al costat l'informe meteorològic: 95Km/h de vent, 2 graus de temperatura, -15 de temperatura de sensació, deu ni do!

Excursió pel massis d'Anaga (Tenerife, Illes Canaries)

Durant aquesta setmana passada he estat a Tenerife, el mal temps ens va impedir fer totes les excursions de muntanya que voliem fer però una de les que vam fer va ser aquesta pel massís d'Anaga al nord de l'illa.

L'excursió comença a Punta de Hidalgo, un poble de la costa on s'hi pot arribar amb "guagua", des d'aquest poble es puja per per un carrer molt inclinat que surt de just davant de l'esglèsia i que desprès d'una estona de pujada surts del poble i es converteix en pista de terra, el camí cada cop es va fent més estret i puja ja pel massís d'Anaga fins a arribar a una antiga canalització d'aigua. Continues per dins d'aquesta canalització d'aigua i de seguida comences anar per les parets dels barrancs, la canalització esta escabada a la roca i tu hi vas per dins, fins i tot atravesses túnels a la roca pels quals és convenient portar una lot o un frontal.

Desprès d'una estona d'anar per les parets dels barrancs i gaudir del paisatge la canalització s'acaba i aleshores pujes per un petit sender que s'enfila cap a unes cases i agafes una pista asfaltada, aquest tros es fa una mica pessat, a més a nosaltres ens anava plovent de tant en tant, una pluja fluixa però constant, al final arribes a un poble des d'on pots agafar un camí que baixa cap a un altre barranc de tornada cap a Punta de Hidalgo. Aquest camí es una mica perdedor, convé preguntar al poble per tenir clar per on baixa el camí.

Baixem amb aquest cami per unes parets força escarpades dels barrancs fins a arribar al riu, és un barranc sec pero a nosaltres just entrar-hi va esclatar una tempesta i va començar a ploure moltíssim, tot i portar impermeables l'aigua entrava per tot arreu, a més en poc temps va començar a baixar aigua pel riu, així que ens vam donar força pressa per sortir del barranc el més aviat possible, a més, l'aigua feia caure pedres de les parets i haviem d'anar amb molt de compte de per on passavem, al final ens va parar de ploure just quan arribabem al final, el barranc acaba al mar, i just abans hi ha un camí que puja cap a Punta de Hidalgo.

Finalment, absolutament xops i desprès de la nostra aventureta vam agafar la "guagua" per tornar cap a Tacoronte que era on ens estavem. L'excursió val molt la pena i serveix per coneixer una mica la serra d'Anaga, una de les tres zones naturals més boniques de Tenerife.