Increible...

Via Ferrada de Sant Martí Sarroca

El matí de Sant Esteve ens vam llevar d'hora i vam aprofitar el mati, abans del tradicional dinar amb la família, vàrem anar amb l'Oriol a fer la Via Ferrada de Sant Martí Sarroca.

La via ens l'havien recomanat força, i ja ens havien advertit que era dureta, sobretot perquè has de tirar força de braços, està catalogada com a molt difícil. La via està composta per tres trams, el primer te parts on ja veus que es desploma una miqueta, i pases per unes baumes on t'has d'ajupir i després destrepar una mica. Aquest tram acaba amb un rapel que has de muntar completament penjat, per això és nescessari dur una baga d'ancoratge curteta per penjar-se de l'ultim escaló i allà muntar la corda.

Un cop baixat el rapel, es camina un trosset molt curt i al moment ja veus l'inici del segon tram que s'enfila per una paret, aquest tram és el més dur, progresem gairebé tota l'estona en horitzontal però per una paret que desploma una mica i sense tenir esglaons pels peus, així que has d'anar mirant molt bé on poses els peus i tot i això és inevitable tirar molt de braços, alguns passos resulten esgotadors.

L'últim tram és molt més curt i relaxat que els anteriors, es progressa bé, i com a punt divertit té una tirolina muntada amb la politja ja posada on t'hi has de penjar per passar d'una paret a una altra. Finalment, la via acaba en un rapel d'uns 10 metres que ens baixa al camí de tornada, un camí equipat que ens retorna a on hem deixat el cotxe.

Escalada al rocodrom de Canet de Mar

Aquest dissabte vam anar amb en Roger, en Josue, el Marc i la Sofia a escalar al rocodrom de Canet de Mar. Aquest rocodrom va ser inaugurat a principis d'any, és municipal, per escalar-hi només s'et exigeix que estiguis federat, per allò de la responsabilitat civil. És un rocodrom força complet, té una zona d'iniciació per cursos, un diedre amb una babaresa i una fisura i una banda de desploms increibles que poden donar molt de joc a la gent mes experimentada, realment penso que és un bon rocodrom, increible que sigui municipal, a veure si la Jaurieta (Regidora del districte de Sant Andreu) n'apren, que a Sant Andreu som molts (però molts!) que escalem i com a minim ens n'hem d'anar fins a la Foixarda per escalar.

Doncs bé, allà hi vam passar el matí, feia una mica de fred, i t'arribava el vent que venia del mar, pero per això mateix, estaba completament buit, i el vam tenir tota l'estona per nosaltres sols. Vam començar amb les vies d'iniciació (encara no m'atreveixo a posar nivells de dificultat, però debien ser de 4rt mes o menys), vam fer les dues i vam passar cap al diedre, aquest el vaig intentar obrir pero em vaig quedar a l'ultim pas, just abans d'arribar a la reunió, per sort en Josue la va acabar i jo desprès hi vaig tornar per venjarme!

En Roger, va obrir, amb força dificultats, una via que desplomaba una mica, i que tenia unes preses de dits molt petites, en Josue la va pujar facilment, i jo i el Marc ho vam intentar un parell de vegades pero ens va resultar impossible pujar-la. Al final, en Josue va obrir una via una mica desplomada, a la banda contraria al diedre i aquesta si que la vaig poder fer.

En resum una matinal d'escalada a un rocodrom que val molt la pena visitar, jo hi tornare a la primera ocasió que tingui.

Al Puig Corneli per la Canal dels Ganxos i tornada per la canal Fosca (Garrotxa)

Diumenge varem anar a fer el pessebre de la secció d'Alta Muntanya, en principi aquest havia de ser un pessebre normal, però al final, la persona que s'encarregava no el va poder fer, així que vam decidir que en lloc de col·locar un pessebre al cim, en fariem un de vivent nosaltres.

El lloc triat per fer el pessebre va ser el Puig Corneli, a la zona de Bracons i la vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa. Vam fer la pujada a aquest cim per la Canal dels Ganxos, una canal equipada amb unes barres metal·liques força antigues que permeten passar alguns passos que serien força més complicats sense aquesta ajuda. En poc més d'un parell d'horetes estavem al cim, un lloc preciós a dalt del cingles amb vista panoràmica a tota la vall d'en Bas, a l'hivern, a més, hi instalen una gran estructura metàl·lica amb bombetes en forma d'estrella de nadal, que s'encén aprofitant l'electricitat que arriba a una antena repetidora que hi ha col·locada molt a prop, a mi em sobren les dues coses, pero bé, que hi farem, al menys en aquesta antena hi ha la càmera de TV3 que retransmet les imatges en directe de la Vall d'en Bas que posen sovint al programa "El Temps".

En aquest cim, ens vam disfressar, i vam començar fer bromes i posar per les fotos pertinents, entre les "pintes" de tots plegats i la bota de vi que corria per allà, vam estar rient força estona, acabat això, i encara amb les brometes sobre la imatge que donavem allà dalt, vam iniciar la baixada. Aquesta va ser per la Canal Fosca (també anomenada Canal Nova), també equipada en alguns trams.

Un cop a baix, vam muntar una tauleta i vam treure els torrons, el cava i el moscatell i vam estar celebrant el nadal a la nostra manera: en bona companyia i a la muntanya.

Petita matinal d'escalada a la Foixarda

Doncs dissabte al matí vam anar a la Foixarda amb la Neus i el Roger, teniem moltes ganes d'escalar i el Roger havia d'estar de tornada sobre la una del migdia així que la opció fàcil va ser aquesta, anar a la Foixarda i aprofitar al màxim el temps.
Un cop allà, ens vam adonar que la majoria de parets encara estaven mullades de la pluja del dijous, nosaltres pensavem que durant el divendres s'haurien assecat, però la majoria de parets estaben mullades, i dins del túnel hi havia molta humitat.

Tot i això, varem poder fer algunes parets, si no recordo malament van ser un 5º dos 5+ i un 6, de fet, l'estona que vam estar allà va estar aprofitada. També anavem a començar la via "Tu Pu..." (al costat hi ha la via "...ta Madre") que està dins del túnel i es va desplomant cada cop més, però algú ens va fer notar que la reunió estava malament (un dels químics de la reunió tenia gairebé mig macarró fora) així que ho vam deixar còrrer.
En resum una matinal curteta però ben aprofitada, el mono però, no marxa...

Psicobloc

Fins ara només penjava "reportatges" de les meves escapadetes a la muntanya, pero he descobert aquest video en un altre bloc, es impressionat, tinc un mono d'escalada que no m'el aguanto!

Barranc Pas de l'Escanell

Aquest diumenge vam anar a una sortida del Cicle de Barranquisme que ha organitzat l'AE Muntanya. El barranc que vam anar a baixar és el Pas de l'Escanell, és un barranc fàcil, que en principi es fa en un parell o tres d'hores, però per nosaltres no va ser així.

Erem un grup molt nombrós, 14 persones, moltes d'elles inexpertes, això va fer que el barranc s'ens allarguès molt més del que pensavem, a cada rappel tardavem moltíssim, eren 14 persones les que havien de baixar, i a més la majoria no anaven gaire ràpid perque encara no hi tenien confiança, també ens hauria faltat una tercera corda, per poder anar mantenint tres rappels muntats i anar per feina.

Un altre inconvenient de la jornada va ser la manca d'aigua, el barranc esta molt bé, i si hi haguès corregut l'aigua hauria millorat molt (també hauria pujat de nivell de dificultat), però al baixar-ne poca, a la majoria de badines l'aigua estava estancada, i en algunes feia pudor i tot. A més a més, el sol no ens va acompanyar gaire, durant una estona ens va tocar una mica, però desprès ja no ens arribava més, i mullats a les llargues esperes dels rappels s'agafava una mica el fred.

D'altre banda per mi va ser interesant, vaig aprendre a muntar rappels desembragables i vaig agafar una mica de cultureta general, a més, mai havia fet un barranc fora de temporada estiuenca, també va ser una experiència nova, tot i que he fet barrancs d'alta muntanya a l'estiu on he passat igual de fred que a aquesta sortida.

Al final baixavem l'últim rappel que ja era de nit, en total 7 hores de barranc, retorn en pujada que ja va anar bé per entrar en calor, i sopar a Berga. En realitat, malgrat tot, la sortida va valdre la pena.