Barranc Gorges de Núria

Diumenge vam anar a fer un barranc que ja feia anys que perseguiem: les Gorges de Núria.

El problema d'aquest barranc és que per motius de cabdal recomanen fer-lo només a l'Agost i cada any per una cosa o per una altre s'ens havia passat el temps.

El barranc transcorre al costat del camí que va de Núria a Queralbs, i consta de dos trams, el primer comença en una presa força a prop de la Vall de Núria i acaba a un pont i el segon, una mica mes avall, comença al primer pont que creuem pujant pel camí i acaba a baix de tot, a una petita central hidrolectrica, tot i que molta gent surt abans perque l'ultim tram del riu es força aburrit i monòton.

Nosaltres voliem fer el camí d'aproximació des de la central hidrolectrica perque com que ja habiem pensat fer-lo sencer, així teniem el cotxe al final de barranc, el problema és que ens vam equivocar de camí de pujada, i el que vam agafar ens va fer donar força volta, fins i tot, vam haver de pujar camp a través fins arribar al camí Queralbs - Núria i a partir d'allà pujar. A part d'aquest petit incident tot el descens va anar molt bé.

El primer tram del barranc és molt engorjat, l'aigua corre força i hi ha rapels i cascades espectaculars, és destacable una gran cascada on hi ha instalada una corda fixa que et permet despenjar-te lo just per baixar un esglao massa gran i fer la resta de la cascada en tobogan, impressionant!

La segona part, és potser més tranquila, pero també te sopreses, com un pasamans bastant exposat que acaba en un rappel aeri que baixa cap a dins d'un gorg al costat d'una cascada, realment molt bonic. Poc despres d'aquest rappel, l'engorjat s'acaba, aquest és el punt en el que molta gent agafa un camí que els dura cap a Queralbs. Si continuem, ens esperen un parell de salts i un parell de rappels pero al final acaba siguent un passeig pel riu entre arbres i pedres que rellisquen, jo, ara que ho he fet, aconsello no fer-ho, ara, si sou tant cabuts com jo, segurament ho voldreu comprovar.

Per acabar, dir que aquest barranc esta considerat el mes perillos del principat, pel seu index de mortaldat, jo us diria que si hi teniu una mica de practica ja el podeu fer, segurament, el més perillós seria fer-lo en epoques amb més cabdal (ja ho provarem!), pero jo us recomano provar-lo al mes d'Agost, val la pena.

Barranc Gorges de Núria

Aproximació: 1:30 hores.
descens: 3-4 hores (5 si es baixa fins a la central).
retorn: 1 hora (inmediat si es baixa fins a la central).

Material:
Corda de 40 m.
Mosquetó i vuit.
Baques d'anclatje per passamans i per anclatje en curt.
Neopré i casc.
Nota: Dur força aigua, l'aproximació a ple sol és extenuant.

Esquema agafat de: http://www.barranquismo.net


Album: Barranc Gorges de Núria

Escalant al Sot del Bac (Figaró)

Dissabte varem anar amb la meva amiga Neus a descobrir una zona en la que encara no hi havíem escalat.

Algunes vegades havíem passat pel sot del Bac per fer excurisons, i hi havíem vist algunes vies d'escalada, pero mai hi havíem anat a escalar. Dissabte passat teniem moltes ganes d'escalar, pero no vam trovar a ningú amb cotxe que volgués anar a escalar així que vam decidir anar a explorar aquesta zona a la que s'hi pot arribar amb tren.

Per arribar-hi només heu d'agafar la Renfe i baixar a la parada del Figaró, al Montseny, un cop allà, al costat del baixador on ens deixa el tren, hi ha l'antiga estació, que ara és un centre d'interpretació, si hi anem ens informaran de com arribar al Sot del Bac, no te gaire perdua.

Un cop al Sot del Bac vam estar mirant les diferents parets, a la banda esquerra de la cascada n'hi havien que tenien instalacions antigues amb burils i txapes trencades tot i que alguna via havia estat reequipada, però de totes maneres es veien difícils, per sobre del 6a.

A la banda dreta de la cascada, hi vam trobar primer una paret amb tot de vies força difícils i seguit hi varem trobar dues agulles, la primera és diu l'agulla de la Cascada i la segona la de la Papallona, en aquestes ja hi vam trobar vies equipades amb txapes noves i amb els noms escrits a peu de via, de totes maneres no marcaven el grau enlloc, pero totes es veien força dificils pel nostre nivell.
Continuant, vam arribar a les agulles anomenades les Germanes, allà hi vam trobar vies mes assequibles, tant a les agulles com a la paret de darrere, hi vam fer dues vies, una a la paret i una altre que pujava a la Germana gran.

No ens va donar temps de seguir explorant, pero té tota la pinta de que seguint el mateix cami hi poguem trobar més vies, un altre dia hi tornarem.

Album: Escalant al Sot del Bac (Figaró)

Barranc "Formiga" a la "Sierra de Guara" (Aragó)

Dissabte varem fer un dels nostres viatges llampecs a la "Sierra de Guara". Allà habiem quedat amb un amic basc, l'Ekain, per anar a fer algun barranc. Finalment vam decidir fer el "Formiga".

El "Formiga" és un barranc que ja hem fet altres vegades, és un barranc fàcil, pero que té quasi de tot, hi ha bons salts, és bastant acuatic i hi ha algun rappel. Durant la baixada vam fer amistat amb una parella del barri Barceloní de la Sagrera que també l'estaven fent i s'els va quedar la corda enganxada en un rappel, finalment un grup que venia darrere seu els va alliberar la corda. Com que com a barranc és molt fàcil, i ja el coneixem, vam estar jugant bastant, remuntant les cascades per tornar a saltar, fent salts, trepant per les parets, semblavem unes criatures, però ens ho vam passar molt bé!

Després de la baixada del barranc, vam anar a la presa de "Bierge" a pendre algo amb l'Ekain i la parella que vam conèixer, i en acabat vam tornar cap a Barcelona.

Carros de foc - Etapa 4 - Colomina – Josep M Blanc – E. Mallafre

Temps: 7:30 hores
Desnivell positiu: 630m
Desnivell negatiu: 1140m
Distància: 12,5 km

Divendres ens aixecavem una mica tocats, l'Oriol pel cansament general, i jo pel genoll que feia dies que em feia la punyeta. Malgrat això, estavem molt animats, haviem superat l'etapa dura i afrontavem finalment l'última etapa de la Carros de foc.

La pujada cap al coll del Saburó va ser força fàcil, després venia una baixada fins al refugi JM Blanc, on malgrat que només duiem 3 horetes caminant ja notavem el cansament, vam reposar quinze minuts i vam començar la pujada cap a l'ultim coll. Aquí ens va costar una mica localitzar el camí, gairebé no n'hi havia, i les fites no es veien gaire, de totes maneres, amb l'ajuda del mapa ens vam orientar i vam poder pujar al coll de la Valleta Seca. Des d'aquí, ja veiem, des de darrere, els encantats que el primer dia veiem des de davant, només ens quedava baixar aquella llarga vall i tancariem el recorregut. Unes 3 hores després arribavem al Ernest Mallafré i sellavem l'ultim refugi tancant la Carros de Foc.

En definitiva, una experiència molt interesant, en un entorn increible, molt recomenable! Es pot fer en mes dies o en menys dies segons les posibilitats o les ganes de forçar la maquina, pero val la pena!!

Album: Carros de Foc

Carros de foc - Etapa 3 - Ventosa Calvell – Estany Llong – Colomina

Temps: 10 hores
Desnivell positiu: 1220m
Desnivell negatiu: 1020m
Distància: 17,5 km


Dijous, ens llevabem a dos quarts de sis, baixavem a esmorzar amb els frontals posats, i a les sis i poc sortiem del refugi per afrontar l'etapa més dura que ens haviem marcat, calculavem entre 10 i 12 hores.

Per començar haviem d'afrontar la pujada cap al coll de Contraix, el coll més alt al que ens hauriem d'enfilar, en arribar a certa alçada hi vam trobar plaques de gel amb força inclinació, com que el sol encara no hi tocava, les plaques estaben completament dures i a falta de grampons per traspasar-les, vam haver de fer escalons amb els bastons per superar-les.

Un cop al coll de Contraix ens esperava una llarguíssima baixada de 700 metres de desnivell cap al refugi d'Estany Llong, més de dues hores de baixada, molta part en terreny molt irregular, que van fer que els dos començessim a patir dels genolls. Al arribar al refugi d'Estany Llong, vam descansar una mica, recuperar forçes pero de seguida vam tornar a arrencar que no ens sobrava el temps.

Tornavem a enfilar-nos a un altre coll, la collada de Dellui, aquesta però, tenia un recorregut més llarg i per tant el desnivell era més regular i es va fer menys dur. Després de passar aquest coll, el cansament ja es notava molt, jo ho vaig suplir a base de barretes energètiques i d'un complement energètic que duia a l'aigua, l'Oriol no es podia dopar tant per motius medics i va patir una mica més el cansament. Només ens quedaven dues horetes de baixada fins al refugi de Colomina on passariem la nit. Hi arribavem passades les 4 de la tarda, en total 10 hores de pujades i baixades.

Album: Carros de Foc

Carros de foc - Etapa 2 - Colomèrs – Restranca – Ventosa Calvell

Temps: 6:30 hores
Desnivell positiu: 965m
Desnivell negatiu: 870m
Distància: 11 km


Dimecres al matí el dia es va llevar emboirat, feia tota la pinta de que havia de ploure, a més sempre és perillos sortir a caminar amb boira si no coneixes bé la zona i t'has de guiar pel mapa. Després d'esmorzar vam esperar una estona, com gairebé tothom que hi havia al refugi de Colomers, finalment, a les vuit del mati, com que el dia no s'aixecava, ens vam decidir a sortir, diria que vam ser els primers.

L'etapa d'aquest dia era força calmada perquè al dia següent teniem l'etapa mes dura. Vam anar fent, i més o menys una horeta despres d'haver sortit, la boira es començava a aixecar deixant pas al sol. Ja sense boira, ens vam dirigir cap al refugi de la Restranca, una llarga baixada en dues parts, que després de pendre un refresc, vam haber de tornar a pujar per anar cap al següent refugi, un cop dalt, en una horeta aproximadament arribavem al refugi Ventosa i Calvell. Eren les 3 de la tarda així que vam aprofitar per dutxar-nos, amb aigua freda, i llegir fent temps per que arribés l'hora de sopar i anar a dormir d'hora.

També vam parlar amb un dels guardes, al qual li vam demanar consell sobre l'etapa que haviem de fer al dia següent, i ens va oferir deixar-nos l'esmorzar preparat en una taula per que ens poguessim aixecar mes d'hora i així no anar justos de temps, vam acceptar.

Album: Carros de Foc

Carros de foc - Etapa 1 - E. Mallafre – Amitges – Saboredo – Colomers

Temps: 9 hores
Desnivell positiu: 845m (+300m *)
Desnivell negatiu: 600m (+150m *)
Distància: 13,5 km (+7 km *)
(* Els afegits son per culpa d'un error en la ruta que ens va fer donar mes volta de la que calia).

Dimarts a dos quarts de vuit del matí sortiem del refugi Ernest Mallafre al costat de l'estany de Sant Maurici. Havíem planificat aquesta etapa com d'aclimatació, en principi habia de ser de les mes curtes, vam començar a caminar a un ritme tranquil i en molt poc arribabem al refugi d'Amitges, allà sellavem i ens enfilavem cap al coll que habiem de creuar, aquí hi va haver el problema. Un cop al coll, el camí era evident així que no vam mirar el mapa i vam començar a baixar per l'altre vall. Després de baixar-la i quan estavem per la meitat de la vall, vam consultar el mapa perquè no veiem el refugi de Saboredo, aquí, despres de pensar-hi una estona ens vam adonar que ens habiem equivocat de vall, i que anavem directes a Colomers, de fet ja gairebé hi erem, així que vam haber de desviar-nos i enfilar-nos cap a un altre coll que ens portava directes a la vall on hi havia el refugi de Saboredo.

Finalment en arribar-hi el guarda ens va explicar que era un error força corrent, vam sellar i vam tornar enrere cap al refugi de Colomers on havíem de fer nit.

Album: Carros de Foc