Escalant a la Facu

Durant l'hivern la gent a la que ens agrada sortir a escalar tenim un problema: el fred. Per això a l'hora de triar a on anem hem de buscar parets amb orientació Sud-Est per garantir-nos que, durant el mati, el sol ens escalfarà una mica a nosaltres i a la paret.

La Facu, a Canyelles, és un bon exemple de zona d'escalada amb orientació Sud-Est, per això, un altre cop, vam tornar a la Facu, aquest cop amb gent de l'Agrupació Excursionista Muntanya.

Ens vam situar al sector dret i allà vam estar fent algunes vies: Anna (4+), Tati Conill (5+), Lourdes (4) i Montserrat Bardi (5). En Roger, monitor del Muntanya, m'habia promès que m'ensenyaria una mica d'escalada clàssica, possar tascons, friends, reunions etc... així que ens vam enfilar a la via Lourdes i la vam obrir equipant-la nosaltres, vam muntar la reunió i em va estar ensenyant maneres de muntar la reunió si ens falta material, mentrestant, de fons, una noia d'un altre grup no deixava de rondinar perque li habiem ocupat la via.

En definitiva va ser una matinal entretinguda a un molt bon lloc per anar a escalar un matí d'hivern, molt aconsellable!

Via Ferrada Directissima al Roc de Quer (Andorra)

Desprès d'haber sentit tantes recomanacions de vies ferrades d'Andorra, algún dia habíem d'anar a fer-les, així que, amb el meu infatigable company de muntanya, l'Oriol, diumenge ens vam llevar d'hora i vam pujar cap a Andorra.

La via ferrada a fer la varem triar tot pujant amb el cotxe, la via triada va ser la Directíssima al Roc de Quer, una de les que més ens habien aconsellat. Aquesta via comença directament a la carretera i s'enfila per unes parets on anem guanyant vista sobre el poble de Canillo. La via alterna trams en els que pràcticament camines per terrenys poc inclinats i parets on guanyes alçada i arriben a impressionar força. Finalment la via acaba al mirador del Roc del Quer on podem gaudir d'unes boniques vistes si obviem algunes construccións del poble de Canillo i les grans carreteres que passen per la vall.

En definitiva, la via esta bé, pero jo potser m'esperava més, també s'ha de dir que estaba una mica cansat de la ferrada del dia anterior, hem d'anar a explorar altres ferrades andorranes!

Via Ferrada de les Baumes Corcades (Centelles)

A la via ferrada de les Baumes Corcades, a Centelles, hi han obert no fa gaire un nou tram. Ja fa temps que tenia ganes d'anar-hi, perquè ara fa un any, quan la vaig fer, aquest tram encara no estaba obert, així que quan al Muntanya em van dir d'anar a fer-la no m'ho vaig volguer perdre.

Fins ara, la via constava de 3 trams, el primer que s'enfilava per les parets i després d'un curt flanqueig atravesava un pont tibetà de 60 metres. Un segon tram amb un llarguíssim flanqueix horitzontal per dins de les baumes, i un últim tram al que arribavem desprès de caminar una mica i que s'enfilava cap al cim del Puigsagordi superant un sostre de roca gràcies a una estrucura en forma d'escala.

El nou tram està situat entre el segon i el tercer, per seguir-lo, en acabar el flanqueig per les baumes, enlloc de pujar hem de baixar una mica per una paret també equipada, caminar 5 minutets i arribem a l'inici del tram nou. Aquest tram està marcat com a molt dificil, i no n'hi ha per menys, la paret comença desplomant cada cop més fins arribar al punt on hem de superar el final del desplom on et trobes que et faltaria un esglaó on agafar-te, passat això, fem un flanqueix lateral per una paret lleugerament desplomada on no hi tenim esglaons pels peus, cambiem de paret i ens enfilem per una paret molt deplomada que s'enfila cap al final d'aquest tram, un tram curt però molt intens!

Acabat aquest tram podem anar a acabar la via fent l'últim tram que acaba al cim del Puigsagordi.

Matí d'escalada a la Foixarda

Aquest dissabte al matí vam pujar a escalar a la Foixarda, m'hi acompanyaven la Neus i la Sofia. Vam anar directament a les parets de roca, allà, per començar, ens vam possar en una via de 4º anomenada Joan. La via era de força més que 4º, jo li posaria un 5 o 5+ però estaba força bé.

Desprès, buscant vies de 5º vam acabar al final de les parets de roca, i vam veure una via de 6º anomenada "Astolfo Hinkel" que semblava més o menys asequible, l'única pega era que la primera txapa estaba una mica alta, així que ens hi vam posar, va ser el nostre error. L'accés a la primera txapa era considerablement exposat i cap de nosaltres veia la forma d'arribar-hi amb unes certes garanties de seguretat. Després de gairebé una hora, diverses caigudes sense ferits i de cremar-nos considerablement, un noi que estaba a una via del costat es va oferir a obrir-nos-la i passar-nos el top rope. Nosaltres li vam dir que amb que ens posses la primera cinta ja fariem, però fins i tot amb la primera cinta posada no ho aconseguiem, a més a més, jo, en una caiguda vaig picar amb el genoll esquerra contra la paret i em va deixar força fora de combat. Finalment, aquell noi tant amable ens va obrir la via, i després d'observar-lo a ell, la Neus i jo vam aconseguir pujar-la, la Sofia, després d'haber tingut ja algunes caigudes i amb un tall al palmell de la ma va preferir no tornar-ho a intentar.

Com que ja habíem perdut molt de temps en aquella paret i ja s'acostava l'hora de dinar, la Sofia va marxar cap a casa i la Neus i jo ens vam quedar una estona fent boulder a dins del tunel de la Foixarda. Al final, malgrat que no vam fer gaires vies, va ser un matí profitós, vam apendre força coses en aquella paret, a més, s'ha de mirar de pujar de nivell no?

Via Ferrada de l'Aigualcoll (Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)

Aquest diumenge al matí, amb l'Oriol vam anar a descobrir una ferrada de la que ens habien parlat, la via Ferrada de l'Aigualcoll, a la Serra de Mestral.

La via està oberta pel Club Excursionista Serres de Mestral i consta de dues parts, la primera s'enfila per una paret lleugerament desplomada, passa per un forat entre les roques, un pont tibetà i s'enfila en un tram una mica més difícil fins a dalt de tot de l'agulla de l'Aigualcoll. Des d'aquesta agulla s'ha de montar un rapel de 20 metres per baixar al coll situat just darrere de l'agulla, un cop a baix, hi ha un indicador que senyala cap a l'esquerra on es descendeix una mica per arribar a l'inici del segon tram.

El segon tram transcorre tot en vertical per una mateixa paret amb algun pas lateral en algun moment (amb un pont tibetà), la paret desploma una mica en alguns passos, fins i tot en un pas hi ha instalada una escaleta per superar-lo.

La via val força la pena de fer, els desploms i la distància entre les grapes fan que augmenti molt la dificultat, s'ha de tirar molt de braços, i sovint buscar preses de peu a la paret, la gent baixeta pot tenir força dificultats per fer-la. Amb això, és una via divertida, que a més ens apropa a una zona de muntanya que nosaltres teniem molt abandonada.

L'únic punt negatiu és la quantitat de peatges que has d'arribar a passar per arribar-hi, especialment l'últim en que per anar a l'Hospitalet de l'Infant pagues 3 euros per menys d'un quilometre d'autopista, entres i surts i et cobren 3 euros, una autèntica estafa.

Matí de cap d'any escalant a la Facu

El matí de cap d'any vam anar a escalar a la Facu, una zona d'escalada en roca situada entre Vilafranca i Vilanova. Hi vam anar amb l'Oriol i el Marc, cap dels tres no hi havia estat mai i hi vam arribar gràcies a un llibre que s'havia comprat en Marc, "Escalada en Barcelona y alrededores", un llibre amb tot de ressenyes dels voltants de Barcelona.

Allà hi vam coneixer a dos escaladores molt maques que ens van aconsellar algunes vies, vam fer la via Anna (4+), la Tati Conill (5+) i la Montserrat Bardi (5) al sector dret.
Desprès vam anar cap al sector esquerra a fer la Rosa Sala (5), via que jo vaig aconseguir obrir agafant-me en un pas al mosquetó d'una cinta (trampes), pero ni l'Oriol ni en Marc van poder fer-la, tots dos per culpa d'aquest pas que ens costava moltíssim i que jo diria que era de més de 5, s'ha de dir també que l'Oriol no portava peus de gat i pujava amb bambes de muntanya.

En resum un matí de cap d'any força divertit, a una zona nova i amb bona companyia, ja hem parlat d'anar un altre dia a fer agulles a Montserrat, això si, l'Oriol s'haurà de comprar uns peus de gat.