Barranc de Gurp (Pallars Jussà)

Diumenge vam anar amb la Neus a fer el barranc de Gurp, molt a prop de Tremp, al Pallars Jussà. Feia anys que sentia parlar d'aquest barranc, i ja tenia ganes d'anar a fer-lo, d'altre banda, com que és un barranc prou fàcil, era l'oportunitat perfecte per dur a la Neus a fer un barranc (era el seu 3er barranc).

Per accedir a aquest barranc s'ha d'arribar fins a la petita població de Gurp, per arribar-hi passem pel costat d'una academia militar, abans s'habia de passar per dintre i et podien demanar indentificació, ara ja no, es passa pel costat en una carretera rodejada de valles amb filats espinosos, com ja us debeu imaginar és una sensació fastigosa.

Un cop a gurp, just passat el primer grup de cases del poble, passada una font que ens queda a l'esquerra el camí es fa més ample i ens permet deixar-hi el cotxe. A partir d'aqui seguim el camí i allà mateix davant d'una masia trobem un cartell que ens indica "Barranc de Gurp", a partir d'aqui només hem de seguir les marques grogues que despres d'aproximadament 30 minuts ens duen al llit del riu, on en una pedra hi trobem una senyera pintada, aquí comença el barranc.

Aquí vam coincidir amb un company d'un forum que m'habia orientat sobre les condicions d'aquest barranc, el Marmitaño, des d'aquí una salutació!

Els caradures dels militars espanyols capten l'aigua d'aquest riu per la seva academia, per tant aquest primer tram el trobem gairebé sec, suposo que en altres epoques t'hi pots trobar corrent d'aigua, però ara a l'estiu no hi corria gaire l'aigua, de totes maneres en les diferents badines que anem trobant si que ens hi trobem una mica d'aigua, i no és estancada, així que suposo que ni que sigui per filtració l'aigua deu anar corrent.

A mesura que anem baixant anem veient aportacións d'aigua d'alguns afluents, així que es va tornant una mica més aquatic i començem a remullar-nos i, fins i tot, amb compte, fer algún salt. A la majoria de resenyes parlen d'un rapel de 20-23 metres, pero en realitat aquest rapel és factible baixar-lo amb una corda de 30m fins a una badina i despres destrepar i saltar amb compte a la seguent, per tant tot el barranc es pot fer amb una corda de 30.

En si el barranc val la pena, és maco, i porta prou aigua com per anar-se refrescant i fer algun salt, s'ha d'anar amb compte perque a moltes de les badines hi ha tritons pirenencs, hem d'anar amb compte de no trepitjar-los.

En acabar el barranc tornem a trobar una senyera pintada que ens indica el final, i agafem un camí de marques grogues que ens tornara cap al poble.

Resenya i croquis del barranc

Garganta de los Navarros (Bujaruelo)

Diumenge abans de marxar de la vall de Bujaruelo i tornar cap a casa vam baixar cap a la sortida de la vall a fer el barranc Garganta de los Navarros.

Per fer-lo vam fer combinació de cotxes, vam deixar-ne un a la sortida, on hi ha el "Puente de los Navarros" just al desviament que entra cap a la vall de Bujaruelo, i l'altre una mica més amunt en un punt del camí en el que trobem a l'esquerra hidrografica una bauma, amb espai per deixar els cotxes i acces directe al riu.

Va resultar ser un descens molt curt però intens, amb un cabdal altissim. A l'inici obert però després s'engorja agafant l'aigua una força que possa els pels de gallina. La majoria de cascades s'eviten amb passamans i rappels o salts fora de la corrent.

Tot i el respecte que se li ha de tenir, resulta un barranc maco i sobretot impressionant que val la pena fer.

En acabat, com és tradició vam fer un ultim banyet al riu abans d'agafar el camí de tornada cap a casa.


Resenya Garganta de los Navarros

Barranc de Lapazosa (Bujaruelo)

Dissabte, després de la caminada del dia anterior, i amb l'Oriol ja quasi recuperat vam pujar altre cop cap a San Nicolas de Bujaruelo per anar a fer el barranc de Lapazosa.

L'aproximació és força rapida, en 40 minuts de pujada constant ens plantem a l'inici del barranc, just on s'acaba el bosc, allà coincidim amb tres barranquistes més que dubtaven de que allò fos l'inici del descens, després d'exposar-los els nostres arguments i de plantar-los el mapa de l'alpina davant dels morros on es veia clarament que aquell era el lloc ens vam afanyar a preparar-nos per tirar davant d'ells i que no ens alentisin.

La baixada va ser molt tranquila, hi baixava aigua, potser un pel menys del que ens hauria agradat, pero ens permetia anar-nos refrescant. Els rappels son constants, un darrere l'altre, hi ha trosos en els que no val la pena ni recollir la corda a la saca. També hi trobem una marmita trampa, indicada a les resenyes, facilment superable, s'hauria de ser molt negat per no poder-ne sortir, el més practic és destrepar una mica, saltar amb compte i es pot trepar sense problemes per sortir-ne.

Un punt espectacular del descens és just abans dels dos rappels encadenats de 30m, ens trobem a dalt d'una cascada des d'on s'observa tota la vall, a més, just al centre de l'inici de la cascada hi ha una petita badina completament inundada on t'hi pots estirar observant la vall com si estiguesis a un balneari de luxe.

Finalment, despres d'algun rappel més arribavem a la vall on vam aprofitar per fer un banyet abans de tornar cap als cotxes.

Resenya Barranc de Lapazosa

Excursió a la Cola de Caballo i al refugi de Goriz (Ordesa - Monte Perdido)

Divendres vam anar a fer una caminada pel parc nacional d'Ordesa i Monte Perdido. Només hi vam anar l'Armen, el Carles i jo perque l'Oriol es va quedar al camping perque havia de fer repós de la seva lesió.

El recorregut que vam fer parteix de l'estació on et deixen els autocars del parc (unica manera d'entrar-hi, a part de caminant), d'aqui vam pujar per la "Senda de los Cazadores" que s'enfila per una de les vesants de la vall enmitg d'un frondos bosc fins arribar a un mirador des del que observem tota la vall i davant nostre la famosa "Brecha de Roland" pas fronterer entre els Espanyol i Francés molt utilitzat pels extraperlistes a l'epoca franquista.

Des d'aquest mirador vam seguir el camí que mantenint l'alçada s'endinsa cap a la vall fins arribar a la "Cola de Caballo" una gran cascada que baixa per les parets del congost. Un cop aqui vam decidir pujar fins al refugi de Goriz, des del qual s'ataca el Monte Perdido, alla vam fer un refresc i vam baixar altre cop cap a la cascada, aquest cop peró, per les "Clavijas" un cami equipat amb cadenes i unes barres de ferro que permeten baixar pel dret.

A la cascada ens vam remullar una mica els peus i el cap en l'aigua glaçada per refrescarnos i vam fer el camí de tornada, pel fons de la vall, a aquelles hores ja ple de turistes i domingueros que feien el camí cap a la "Cola de Caballo".

En resum, una excursió preciosa que repetiré més d'hora que tard quan vaig a fer l'ascensió al Monte Perdido un dia d'aquests.

Garganta de Ordiso (Bujaruelo)

Dimecres al mati vam pujar cap a la vall de Bujaruelo on haviem de passar els seguents dies, i abans d'anar cap al camping on teniem reservada una habitació vam pujar a San Nicolas de Bujaruelo a fer el barranc Garganta de Ordiso també anomenat Gorgas del Ara.

El barranc transcorre per la zona engorgada inicial del riu Ara, el riu principal que baixa per la vall de Bujaruelo, i porta molta aigua.

El descens és divertit, molts salts i rappels, però molt de cabdal que ens ha de fer estar alerta tota l'estona. Moltes vegades l'aigua s'ens endú al creuar el riu i al saltar a una badina hi solen haver fortes corrents circulars que si no vigilem ens faran fer unes quantes voltes extra amb el consequent esgotament fisic.

També hi ha molts punts en els que resulta més segur saltar i possar-se a nedar per sortir del rebufo que no pas montar rappel i arriscar-se a quedar atrapat en les corrents de les cascades.

Aqui vam tenir un petit incident quan l'Oriol va saltar en una badina que seblava profunda i neta i va anar a picar amb la cama en una gran pedra que no es veia sota l'espuma de la cascada. Per sort no va ser res greu, pero la pedreta ens va comportar un viatge a l'hospital de Guara i a l'Oriol un parell de dies d'inactivitat.

Resenya Garganta de Ordiso

Barranc Estrechos del Gorgonchon (Sierra de Guara)

Dimarts a la tarda arribavem a la Sierra de Guara de pas en el nostre camí cap a la vall de Bujaruelo amb la intenció de fer un barranc rapid i passar la nit a la zona.

Com que ja passaven de les 7 i el cel amenaçava pluja vam decidir fer el Estrechos del Gorgonchon, un barranc curt, molt estret i que ja coneixem sobradament.

Va ser un descens perfecte, el barranc anava força alt d'aigua, la temperatura era ideal i el passamans que evita el famos rebufo mortal estava montat amb una corda força nova.

Amb tot això en mitja hora llarga acabavem el barranc, feiem un banyet i arribavem al cotxe just quan començava a ploure.

Resenya Estrechos del Gorgonchon