Ascensió a la Pica d'Estats (3.143m)

Aquest cap de setmana vam quedar amb uns quants amics muntanyencs per anar a pujar a la Pica d'Estats, l'objectiu però anava una mica més enllà del d'asolir el cim, la idea era pujar per, aprofitant que l'estelada ha fet 100 anys, plantar una estelada al cim de la Pica. Hi vam anar el Pau, l'Artur, en Jona, en Juanma, la Neus i jo.

Divendres a la tarda sortiem cap a Areu per arribar ja fosc a sopar al camping d'Areu i després pujar fins a l'aparcament del Pla de Boet. Allà vam dormir fent bivac sota un cel estrellat preciós que ja feia valer la pena haver arribat fins aquí.

Dissabte ens vam aixecar ben d'hora per començar a caminar ,turnant-nos per portar les tres llargues barres de metall que farien de mastil de la nostra estelada.

A mesura que vam anar pujant va començar a clarejar i vam començar a creuar-nos altres excursionistes que ens miraven extranyats i ens preguntaven on anavem carregant aquelles barres de ferro, nosaltrés però voliem mantenir l'enigma fins al final així que la majoria de vegades ens feiem els bojos o deiem qualsevol parida com per exemple: es que més curt no em dona plaer!

Després d'un parell d'horetes llargues de pujada vam fer una parada al primer llac per menjar alguna cosa i reagrupar-nos, vam fer canvi de portejadors de les barres i vam continuar tirant. Així xino xano, vam pujar la llarga i pronunciada tartera fins arribar al coll, on vam fer una altre parada per reagrupar-nos i menjar. Aquí vam valorar la posiblitat de pujar per la cresta per fer més via, peró realment, carregant aquelles barres que ens mantenien ocupada sempre una ma, el més sensat era anar per la via normal, encara que rodejés tota la muntanya i triguessim força més.

Finalment, després d'una mica menys de 6 hores de pujada arribavem al cim de la Pica, on un bon grup d'espectadors ja estaven esperant a veure que pensavem fer amb aquelles barres que haviem carregat durant tota la pujada. Així doncs ens vam posar mans a l'obra i treballant en equip i havent de parar cada cop que algún excursionista es volia fer la foto de rigor al cim, en un parell d'horetes vam tenir muntat el nostre mastil amb l'estelada onejant al punt més alt del país!

Aquí voldria felicitar als companys d'ascensió que van planificar tota la tecnica i el material necesari per dur a terme això, ja que realment ho van pensar tot al detall i amb molta profesionalitat!

En acabar tot el muntatge, i després d'unes quantes fotos, i de rebre força felicitacións de muntanyencs i muntanyenques que anaven passant pel cim, vam iniciar el descens orgullosos d'haver acomplert amb tant d'exit el nostre objectiu. En quatre o cinc horetes, i amb moltes parades per anar observant fins on de lluny es veia l'estelada (es veu clarament des del primer llac!), vam arribar altre cop als cotxes. Vam baixar a dormir al poble del Pau, Salas de Pallars, on al dia següent vam poder coneixer i palpar els detalls de la historia d'aquest poble, però això ja es una altre historia!